dissabte, 28 d'abril de 2007
> GEMMA BUSQUETS. «Pèplums» nostrats
|
La novel·la històrica és tot un best seller. Inventar-se una trama amb personatges quotidians i protagonistes de la història en un temps passat té una referència clara: Roma. TV3 ha unit aquests dos conceptes amb La Via Augusta, conscient que no té el pressupost de la BBC ni tot Cinecittà per recrear un mercat d'esclaus ni el palau d'August ni la domus de Pompeu. Però té un guionista amb enginy com ara Joaquim Oristrell, i la gran Anna Lizaran, que omple la pantalla, i Mònica López, que també se la guanya. S'aposta per una trama clàssica –amors, desamors, poder, traïció– amb personatges corrents per demostrar-nos que en el fons tot és igual. La capital de l'imperi, la de províncies, les obres d'un projecte magne que no s'acaba mai, els que manen i els que sempre han obeït. L'humor serveix també per mostrar-nos la debilitat del poder –August no només necessitaria iogurt bifidus sinó Viagra–, d'aquí l'escena escatològica inicial. Més drama que rialles –no trobareu La memòria dels Cargol–: els romans catalans aposten per la ironia, frases amb les quals s'insisteix en el paral·lelisme i que busquen la complicitat de l'espectador. És difícil, però, fer versemblant la història quan una estàtua de Júpiter sembla atrezzo dels Pastorets.
|
)
