divendres, 27 d'abril de 2007
> Girona com a fixació
El 1979, quan un col·lectiu de ciutadans, entre els quals hi havia Ernest Lluch, Joaquim Nadal o Pius Pujades, van organitzar-li un altre homenatge pels seus tretze anys de dedicació a Presència i a l'activisme cultural, Narcís-Jordi Aragó va declarar que Girona, per ell, no era només la ciutat on havia nascut, sinó «una fixació, un estímul, un ideal». Ahir, a pesar d'expressar el seu disgust per haver hagut d'escollir els estudis de dret i no els de lletres com hauria volgut, va demostrar que aquella fixació ha continuat ben viva tots aquests anys a través de l'exercici del periodisme, «entès també com una forma de literatura», va dir. Potser s'haurà perdut un magnífic filòleg, però la ciutat ha guanyat probablement el seu més digne valedor.
|
