Un exemple de la particularitat i els personalismes de les eleccions municipals és el cas d'Aitona, un municipi de la demarcació de Lleida on l'alcalde és del PP gràcies a un pacte amb ERC. El pacte s'argumenta per fer front al «caciquisme de CiU». Per no parlar de la distorsió que en l'anàlisi signifiquen les llistes d'independents. A Barcelona, Força Ciutadana presenta un dels advocats d'un dels acusats del segrest de Maria Àngels Feliu, Ignasi Rubio, amb una escombra com a lema. A més, les valoracions tenen un doble vessant: el nombre de vots i el nombre d'alcaldes i regidors. Però l'afectació en l'àmbit nacional sempre és inevitable i per això els líders hi estan abocats, sobretot Artur Mas i Josep Piqué, alliberats, a desgrat seu, de tasques de govern. I encara que tothom defensi que cada poble és un món, tothom s'esforça a aconseguir quotes de poder presentant el màxim nombre de llistes possibles per sumar també als consells comarcals i les diputacions.

CIU
Artur Mas ha demanat que els ciutadans votin en clau de país, però a partir d'aquí la federació també defensa que cada municipi és un món. És a dir, el president de CiU avisa que l'acumulació de poder en mans socialistes –en quatre mans ha dit en una entrevista en aquest diari: les de José Montilla, Toni Bolaño, José Zaragoza i Miquel Iceta– pot ofegar el país, i ha fet crides a ERC a evitar-ho. Però Mas també admet que les particularitats de cada municipi fan possibles pactes de tota mena, com els que CiU ja té amb el PP –aquí no hi ha notari– o, sobretot, amb ERC. CiU pot patir el fet que en molts municipis petits on fins ara hi havia llistes úniques dels nacionalistes se n'hi presentin d'altres, però vol continuar sent la primera força municipal en nombre d'alcaldes i regidors i no només no retrocedir –es presenta en 884 municipis i 37 entitats municipals descentralitzades– posicions, sinó avançar-ne, trencant algun tripartit en capitals de comarca o a ciutats singulars com ara Lleida i Girona, a més de mantenir Tarragona, Sant Cugat del Vallès i Vic, i aconseguir Figueres, Tortosa i Reus.

EL PSC
Pels socialistes, les eleccions municipals, allunyades, com diu José Zaragoza, de debats identitaris, sempre els han anat bé. Les han guanyat en vots des del 1979 i les enfoquen municipi a municipi per resoldre els problemes de cada lloc. «Quan sóc a Gelida, el gran objectiu del PSC és guanyar a Gelida», exemplifica Miquel Iceta. Les eleccions al Parlament del 2003 van trencar l'equilibri de poder a banda i banda de la plaça Sant Jaume, i el 2006 es va mantenir el color socialista amb els matisos taronja i roig i verd. Però si el 2003 Pasqual Maragall i Joan Clos es van saludar de balcó a balcó, l'estiu passat el PSC va fer un cop de timó i ara els veïns són José Montilla i Jordi Hereu. La direcció del PSC té l'oportunitat en aquests comicis de veure avalada definitivament la seva operació de risc. Els socialistes intentaran mantenir el seu domini a l'àrea de Barcelona, on CiU no té ni una sola alcaldia al Garraf i al Barcelonès, i no passa del 33% als Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme. El PSC manté les alcaldies de Barberà, Esplugues, l'Hospitalet, Mollet, Parets, Terrassa, Sabadell, Montcada, Sant Boi, Sant Feliu, Cornellà, Ripollet, Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià, però les eleccions al Parlament van ser un toc d'alerta. Amb tot, els socialistes encara volen esgarrapar Tarragona a CiU aprofitant el desgast i el canvi de candidat i incrementar la presència fora del cinturó barceloní.

ERC
Els republicans presenten més llistes que mai (687 al Principat, 15 a les Illes i 44 al País Valencià), i només per probabilitats guanyaran en nombre d'alcaldes –volen passar de 123 a 200– i regidors –de 1.278 a 2.000–, però, usant una falca de Joan Puigcercós, saben que Barcelona té un pes simbòlic important i que marcarà la imatge d'èxit o fracàs del partit. Al marge d'això, Esquerra defensa l'autonomia de les agrupacions locals a l'hora de decidir els pactes i l'actual direcció no recorda casos en què la cúpula nacional hagi vetat o fet enrere cap decisió. El partit assegura que el pacte en l'àmbit nacional amb el PSC i ICV no influeix en les decisions. La portaveu d'ERC, Marina Llansana, posa l'exemple del seu municipi, Igualada, on governen el PSC i ICV, i ERC no hi ha volgut entrar. ERC també pot ser decisiva en municipis simbòlics com ara Girona i la mateixa Diputació gironina, un dels indrets on governa CiU gràcies a un pacte amb ERC. A Barcelona, l'aritmètica fa difícil preveure un acord entre Jordi Portabella i Xavier Trias. En tot cas, els republicans volen créixer a l'àrea metropolitana de Barcelona.

EL PP
El PP intenta normalitzar la seva presència a les institucions catalanes formant part del màxim nombre de governs. Aquesta és la instrucció que ha donat Josep Piqué als seus candidats, sempre que els pactes no siguin contra natura. En aquest cas requeriran l'autorització de la direcció. El PP té deu alcaldies (vuit a Lleida i dues a Barcelona –Pontons i Sant Andreu de Llavaneres–) i governa en trenta municipis (nou a Tarragona, nou a Barcelona i dos a Girona –Lloret i Platja d'Aro–). Pels de Piqué, els pactes prioritaris són amb CiU i menys amb el PSC. De fet, amb la federació són a prop de la majoria en molts municipis, com ara Blanes, Granollers, Mataró, Martorell, Manresa, Valls, el Vendrell, Vic, Vilanova i Vielha, i governen plegats a Tarragona. Així que CiU en molts casos no tindrà més remei que pactar amb els populars si vol governar.

ICV
ICV, que havia tingut tradicionalment la força en el municipalisme, sobretot a l'àrea metropolitana –vol recuperar municipis com ara Rubí–, ha recuperat el pols del 1979 i s'ha estès a la majoria de capitals de comarca. ICV vol doblar el nombre de consistoris on vol tenir representació i això fa que pugui perjudicar el PSC i ERC en municipis on es presenta per primera vegada, ja que pot ser que no sumi prou vots per tenir un regidor però resti prou a les esquerres perquè en perdin algun, però és un mal de creixement que ja va tenir el PSUC en mans del PSC el 1983 i el PSC en mans d'ERC el 1992. Ciutadans es presenta en 81 municipis i cal veure com afecta això principalment el PSC i el PP. Però aquí no comptaran amb la baixa participació de les eleccions al Parlament.

L'embranzida que dóna el fet d'estar al govern ha permès al tripartit presentar més llistes que mai i CiU s'ha estancat un pèl a l'oposició, però partia de molt amunt. A més, la federació defensa que ho fa a cara descoberta, és a dir, sense recórrer a marques blanques (Progrés Municipal i Acció Municipal) que donen suport del PSC i ERC a les llistes independents per sumar als consells comarcals. CiU, a més, acusa aquests partits de pressionar alcaldes independents perquè es canviïn a canvi d'inversions del govern. El PSC, però, respon que «la radicalització de la direcció de CiU, que expulsa molta gent del catalanisme, és la que fa que alcaldes i regidors s'aixopluguin en el paraigua del PSC».

Com en tot procés de confecció de llistes no han faltat els incendis al territori, que fan que, per exemple, ICV-EUiA-EPM vagin per separat en sis municipis. CiU també ha tingut incendis en municipis com ara Igualada i Vic, però per primera vegada no presenta llistes separades.

A L'ESTAT ESPANYOL
A l'Estat, les municipals sí que seran inevitablement unes primàries de les espanyoles, perquè a més coincideixen amb eleccions als parlaments de moltes autonomies. Serà molt significatiu qui guanyi a les comunitats de Madrid, el País Valencià, les Illes, les Canàries i Navarra, però el PP també somia amb el sorpasso a Extremadura i Castella-la Manxa.