Candidats nous que debuten (Daniel Massagué a CiU), caps que han ascendit en la llista respecte de les darreres eleccions (Ciuró a ERC, Ardèvol al GIT i Oviedo al PP) i líders que repeteixen (Jiménez al PSC, Toda a l'ADT i Suñé a l'ABG). La política de Torredembarra és polièdrica i enrevessada i la majoria absoluta serà altre cop utòpica.

Torredembarra ha trigat 30 anys per construir un equipament tan bàsic com un pavelló poliesportiu, però en l'àmbit polític no li ha faltat absolutament de res i l'estira-i-arronsa i les trifulgues han estat una constant, tot i que és cert que, comparativament, els dos darrers anys han estat una mica més calmats i l'alentiment anterior de l'activitat ha donat pas a la gestió. O sigui que s'han fet coses.

Els votants més fidels de cada partit podrien mantenir o acostar-se en cada cas a la representativitat del 2003. El transvasament de vots més evident és el que protagonitzaran els anteriors votants del VUT, que no es presenta. Els desitjats indecisos també seran clau.

Caldrà veure com afecta el desgast polític el darrer equip de govern i quines fidelitats li reporta. L'enrenou del carrer Nou és el dèficit més populista. L'obra ja va néixer torta i el resultat ha estat un nyap que ara intentaran redreçar. La recent inauguració del poliesportiu Sant Jordi i la visió de construir el minipavelló són punts favorables de l'equip de govern. En el pla de les enteses, el pacte actual d'esquerres podria viure una segona etapa. Del tarannà de Massagué dependran part de les aliances de la nova CiU. Les urnes marcaran la combinatòria.