A primera hora del matí, són els infants de les escoles els protagonistes de la diada al Mercadal. Es porten bé, fan cas als mestres i no atabalen gaire els adults. A primera hora de la tarda, o els instituts ja han acabat les classes o l'alumnat fa campana general perquè només així s'explica la gernació d'adolescents que s'agrupen a la parada Strange, dedicada al manga i el rol, subgèneres que ja han agafat massa gran, i una mica mandrosa, la cronista, i per tant fa via i més quan ja ha rebut uns quantes trompades de les feixugues motxilles que arrosseguen els ESO. A les sis de la tarda, a les parades ja hi ha aparcada en triple fila gent que remena i compra. Sant Jordi al Mercadal és atordidor, però ahir encara ho era més. Era dilluns, dia en què en molts pobles encara es conserva el bonic costum de baixar a Reus a fer compres i gestions. Un altre factor que devia contribuir a l'èxit de la convocatòria, a banda del bon temps i el dia feiner.
Els escriptors s'ho van prendre amb calma. Una solitària Mariona Quadrada esperava al matí a la parada de l'Ajuntament que s'acostés algú perquè li firmés el seu bell receptari Peix, marisc i bacallà. A la tarda, també hi ha absències: Àngels Vinuesa, autora de Mirsada Kuckovi, la voz de los inocentes, treballa; Jordi Folch, que té centenars d'exemplars del seu L'única i veritable llegenda de Sant Jordi contada pel drac escampats per les parades, és a Barcelona; i el poeta Juan López Carrillo, que ha tret Los muertos no van al cine, a Madrid, em resumeix amb eficàcia Enric Aguadé, el director del servei municipal de biblioteques. Sí hi fan cap Domènec Solé, Jordi Escoda o Magda March, entre d'altres. Però no són mediàtics i les seves cares no són familiars al públic general. Potser uns rètols amb els seus noms ajudaria que la gent se'ls acostés. Una esllomada Montsant Fonts, de la llibreria Gaudí, em comenta la bona sortida de Fem safareig!, de Dolors Joanpere i Isabel Martínez; i L'antiga confraria dels pagesos de Reus, d'Ezequiel Gort i Montserrat Flores. I la promocionadíssima Clau Gaudí? Pràcticament exhaurida. Les memòries de Jordi Escoda també es venen bé. El que passa és que ja fa dies que tenen molta sortida i avui potser no es notarà tant. També es ven prou bé el nou diccionari de la nostra llengua. Entro un moment a la llibreria Galatea, on la cua per pagar fa dos tombs. La gent porta a les mans de tot, des de llibres d'astrologia fins a receptaris de cuina, passant per guies de viatges i manuals que prometen la felicitat. Em refugio al racó on hi ha la poesia i la literatura clàssica. No hi ha ningú, ningú que estiri alguna obra de Dickens. Ja ho diuen, ja, les editorials, que Sant Jordi potser no és el millor dia per a la literatura en majúscules. De fet, Sant Jordi és una festa cívica i amorosa. No pas cultural.
De nou a la plaça, l'Ariel Santamaria i senyora canten a la paradeta de la Cori. És l'estand polític més animat. Els socialistes es fan un fart de repartir globus a la canalla, una estratègia de màrqueting electoral que deu estar molt estudiada però que la cronista, refractària com és, no acaba d'entendre. Hi ha moltes altres parades de partits, entitats i associacions, tot i que a servidora li interessen les llibreries. La de la papereria Minerva, per exemple, on em pensava que només venien plats de paper i bols de plàstic per a la salsa dels calçots i que resulta que també ofereix una selecció de llibres infantils amb uns rètols que pengen i en els quals s'informa de les edats a qui van adreçats els volums. És un mètode una mica d'anar per casa però eficaç. Són les set de la tarda, ja sona la música de les sardanes i la gent ja està ara aparcada en quarta fila davant les parades. Ara és l'hora que els polítics comencin a fer acte de presència. És el moment de la retirada.
)
