La diada de Sant Jordi es caracteritza per les roses i els llibres. Una obvietat, sí, però és que la d'ahir tenia un altre element característic i força cridaner, els globus. Si et miraves la rambla de Girona des d'un punt lleugerament elevat, podies comprovar que enmig de la multitud, entre les roses i les espigues sobresortint, també s'aixecava una maror acolorida de globus.

No és que aquest any hagin inventat un altre producte comercial per vendre per Sant Jordi, com ara els gelats de rosa o els pans de la diada fets amb sobrassada, sinó que aquest any, Sant Jordi ha coincidit gairebé amb la campanya electoral de les municipals.

Això va fer que ahir tots els partits fessin el seu particular agost de precampanya i regalessin a tort i a dret els seus globus identificatius. Hi havia els violetes d'Iniciativa, els grocs d'Esquerra i els blancs de CiU. Segur que també n'hi havia de vermells dels socialistes, però no els vaig saber veure. Se'n trobaven d'altres, de verds, que eren d'Onda Cero a Girona, una de les dues ràdios locals instal·lades a punta i punta de la rambla i que es van dedicar a posar els altaveus a màxim volum per al deliri dels veïns. Altres partits, com ara el Partit Republicà Català, també repartia fullets informatius...

Ja és el segon any que Sant Jordi coincideix amb una fita electoral, l'any passat va ser l'Estatut, i també es va notar. Altres anys, almenys segur per municipals, les dates han estat prou properes perquè els partits aprofitessin l'avinentesa. De fet, cada any les diferents formacions polítiques, parlamentàries o no, tenen la seva paradeta. És a dir i en definitiva, que Sant Jordi també té un tret definitori més, que és el polític.

Per sort, però, és una diada molt més social que altra cosa i, per sort, els partits, per més que ho provin, no tindran les de guanyar respecte a llibreters i floristes. La festa catalana per excel·lència és una festa ciutadana. La prova és que és el dia laboral més festiu de tots. El fet que sigui laborable encara té més gràcia. No em direu que no és millor escapar-se una estona de la feina en un dia que toca treballar, que fer festa directament. És d'aquella mena de festes que ens fan reviure les campanes de l'escola, i per això tenen un valor afegit.

I és també la festa dels enamorats nostrada: és aquell dia que les parelles que mai tenen temps de dinar juntes s'escapen al migdia per anar a fer un volt per la Rambla agafats de la mà i amb la rosa i el llibre respectius. I tot sembla que transcorri sense tant d'estrès i sense la rutina diària. Sembla com si la primavera realment alterés i ens fes a tots una mica més sensibles. La sort és que, a més, el temps sol acompanyar i en dies com el d'ahir el sol i la calor afavorien encara més aquestes escapades entre furtives i festives.

Al final, doncs, ahir va passar un altre Sant Jordi, amb la seva dosi de tradició, de llibres, de pàtria, de comercialitat, de política, de signatures, de mediàtics, de roses, de reivindicació, de festa, de cultura i de tot allò que s'hi vulgui afegir. Això sí, va ser un Sant Jordi un pèl més carregat: rosa, llibre i... globus.