diumenge, 22 d'abril de 2007
> Retirada del polític Vicent Lluesma
La seva figura i la d'altres regidors d'arreu recorda els polítics de fa cent anys, per als quals els partits eren solament instruments per fer-los arribar al poder
la crònica
JOSEP BAYERRI.
|
Vicent Lluesma Davos no tornarà a ser regidor de Tortosa. És una notícia històrica. Lluesma haurà estat la persona que ha estat més temps membre de l'Ajuntament: 34 anys. Va entrar el 1973, en ple franquisme, amb Felip Tallada com a alcalde. No hi havia llibertats, i ser militant d'un partit polític o d'un sindicat es condemnava amb anys de presó. Aleshores els ajuntaments estaven formats per terços iguals; el de Tortosa tenia 15 regidors i l'alcalde. El primer terç era votat pel cens d'homes caps de família i dones casades, entre els candidats que lliurement s'hi presentaven; la manca de garanties democràtiques feia que les eleccions esdevinguessin autèntiques tupinades per garantir que sortien solament els que ells volien; el segon terç era escollit entre els candidats proposats pel sindicat vertical, invenció perversa on convivien en peu d'igualtat empresaris i treballadors; finalment, el tercer terç era triat per l'alcalde entre candidats proposats per un cens d'entitats d'addictes al règim. Lluesma fou regidor proposat del sindicat d'empresaris del taxi. En les primeres eleccions, el 1979, fou elegit com a tercer en la candidatura de Centristes; però quan va desaparèixer UCD, passà a Alianza Popular, amb la qual va repetir dues vegades, el 1983 com a segon i el 1987 com a cap de llista. Era l'hora baixa dels populars, i Lluesma va pensar que havia de trobar algun partit que li permetés més volada política; es va afiliar a CDC, i va esdevenint regidor com a tercer de llista en les eleccions de 1991, 1995 i 1999, amb l'alcaldia de Vicent Beguer i Marià Curto. Foren els anys de més projecció política, i va arribar a diputat i vicepresident de la Diputació i a president del consell d'administració de Caixa de Tarragona. Ell, però, va crear una estructura de poder basada en adhesions personals que es concretava en l'associació Orde de la Cucafera. Al final entrà en conflicte amb CDC, i després d'un intent de continuar a CiU a proposta d'Unió Democràtica, cosa que promogué la revolta dels militants locals quan ja tenia convençuda la cúpula barcelonina, va optar per crear un partit d'independents amb ell al capdavant, i va ser elegit el 2003, ja amb Joan Sabaté com a alcalde. Vicent Lluesma, però, va comprendre que havia esgotat les possibilitats de maniobra política, i optà per continuar actuant des d'altres àmbits, concretament, des del futbol, com a president de l'equip local, cosa que li ha permès ser vicepresident de la federació catalana, càrrec que encara ocupa. Tot un record de mobilitat difícilment igualable. Recordo, com a anècdota, que, en el marc d'una discussió en una reunió del govern municipal, vaig dir-li: «No ens barallem, perquè en definitiva d'aquí a un anys ni Beguer serà alcalde ni jo tinent d'alcalde; l'únic dels presents que continuarà en el càrrec seràs tu, i per molts anys.» No vaig errar. Potser perquè encara no havien aparegut Joan Sabaté i el seu home de confiança, José Martín. Tots dos van accedir a l'Ajuntament el 1991 amb Iniciativa, i com a tals van repetir el 1995, i quan semblava que havien de plegar –aleshores el seu partit tenia limitació de mandats–, es van incorporar a la candidatura pactada amb el PSC-PSOE i van ser reelegits el 1999, i ja passats al partit socialista novament el 2003. Ara Sabaté, després de sis anys d'alcalde, es tornarà a presentar i amb tota seguretat serà elegit, si no alcalde, com a mínim regidor, amb la qual cosa podria arribar als 20 anys com a membre de la corporació, encara molt lluny de Lluesma, però podria situar-se en el segon lloc en el rànquing. Tot al contrari dels caps de llista de Centristes i del PSC en les eleccions de 1979 –Victoriano Peralta i Ricardo Monclús–, que, en no resultar elegits alcaldes com se'ls havia promès per fer-los acceptar, van plegar al cap de pocs dies de la votació.
|
)
