«És un home elegant, d'una peça, sòlid». Amb aquests adjectius pintava ahir la periodista i escriptora Ada Castells el protagonista del pregó de Sant Jordi, Emili Teixidor. En realitat, més que el pregó tradicional, aquest any s'ha optat per la fórmula més distesa de l'entrevista, amb un reguitzell de qüestions per comprendre una mica millor l'autor d'uns llibres que són «armes carregades de present», en paraules de Castells.

Com es pot fomentar el plaer per la lectura? Segueix un bon mètode l'escola per promoure-la? Quan escriu, pensa en el lector? Quina és la funció de l'escriptor? Durant hora i mitja, Teixidor va teixir davant del públic del majestuós Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona la seva visió de la lectura començant per desmuntar tòpics, com ara que es llegeix menys que abans. «Fa cinquanta anys la gent treballava catorze hores! Llavors sí que es llegia poc!». I si a la gent no li agrada llegir, ells s'ho perden: «Cada u ha de trobar el seu camí per ser feliç. Primer ens hem de preocupar per nosaltres mateixos i gaudir llegint. Els altres ja ens seguiran.» Ara bé, el secret per incentivar la lectura entre el escolars, el responsable de la Formiga Piga ja el té: es tracta de presentar tres llibres a classe i deixar de banda un per inaccessible. Llavors resulta inevitable que als joves no els piqui el cuquet de la curiositat: «Finalment llegim per accedir a un nou món. Llegir és un acte de transgressió.»

Teixidor, «elegant, d'una peça i sòlid», considera que la cultura de l'audiovisual no amenaça la lectura. «Som animals del llenguatge i quan més llegim més genuïns som. Les imatges tenen un altre paper.» Això sí, com el que pren una medecina o com el que conrea l'hortet del llenguatge, recomana llegir una línia de poesia diària. «La poesia ens dóna les paraules», diu, i les paraules –segons l'autor de Laura Sants–, «aguanten els nostres pensaments». La fórmula és clara: més lectura, més pensament; més pensament, un univers més gran ...i també més poder: «Hem de saber si volem ser els cambrers d'Europa o els seus fornidors de tecnologia.»

Sempre burxat per Ada Castells, Teixidor va dir que escriu perquè li agrada i el fa feliç: «No em plantejo si l'escriptura compleix alguna funció terapèutica.» Això dit, assumeix que en el cas de Pa negre, amb un fort component autobiogràfic, tenia ganes de recuperar un llenguatge i una època que va viure de nen: el pas de la Catalunya rural a la industrial, un món ja «desaparegut».

I com llegeix Teixidor? Doncs posa tres pilots de llibres. En el primer hi van a parar publicacions que li interessen, però que sap de poca qualitat. «Per exemple els best sellers històrics de moda.» En la segona, reposen les novel·les plenes d'informació i ben escrites. «Aquestes ens proveeixen de paraules exactes i precises, perquè no cal oblidar que la literatura, per sobre de tot, és forma.» Aquest pilot, el més atapeït, té una funció: «Donar-nos una regressió terapèutica necessària i relaxar-nos.»

En el tercer van els més difícils, els llibres que requereixen un «mínim d'esforç», ja sigui per la forma («sovint no són textos transparents») o pel contingut («són temes que necessiten que el lector tingui un coratge cívic important per fer-hi front»). Els llibres més difícils, sí, però els que proporcionen més plaer i «afegeixen més valor al temps».

No queda gaire dubte, doncs, sobre a quin pilot anirien a parar els llibres de Teixidor, «un home elegant, d'una peça, sòlid».