| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 22 d'abril de 2007 > Sant Jordi, en construcció
Els llibreters qüestionen el model de la diada perquè concentra tot l'esforç de vendes en un sol diaVALÈRIA GAILLARD. Barcelona Sant Jordi és una festa. Sí. Per a altres, però, és una «creu». Concretament per als llibreteres, que, dos mesos abans, han de començar a fer travesses per endevinar quins títols tindran més sortida entre el públic (a banda dels mediàtics), preparar les comandes a les editorials i organitzar les signatures amb els autors. Això, i preparar-se per una allau de clients. La diada concentra un 9% de la facturació anual. La jornada, plena d'anècdotes de tota mena, comença a les sis del matí amb el muntatge de les parades i acaba a mitjanit. Després segueix un mes ben bo per posar-ho tot de nou al seu lloc. En vista d'aquest gros de feina, alguns llibreters qüestionen el model de Sant Jordi, ja que preferirien allargar la festa una setmana, de manera que la diada en fos la traca final.
«Sant Jordi és com un tsunami. Exigeix una gran capacitat per preveure quins llibres et demanaran i de reacció. Cada any, facis el que facis, sempre t'equivoques, perquè cada cop hi ha més novetats que surten una setmana abans de la diada.» Quim Jubert, llibreter de la llibreria L'Odissea de Vilafranca del Penedès, plega aquests dies a les dues de la matinada. Per organitzar Sant Jordi, una de les grans dificultats, a banda de les previsions de vendes, és que tota la demanda es concentra en un sol dia, amb els problemes d'espai que això suposa. «Demanem uns cinc mil llibres extra i estem aprofitant tots els raconets disponibles entre les estanteries.» Jubert està convençut que aquest sistema només beneficia les grans llibreries, que tenen capacitat per emmagatzemar un estoc generós de llibres. El llibre de Polònia, de Toni Soler; La clau Gaudí, d'A. Carranza i E. Martín; El conte número 13, de Diane Setterfield, i els llibres relacionats amb Montserrat (El quart Reich, de Francesc Miralles, i L'abadia profanada, de Montserrat Rico) són algunes de les previsions que fa dels títols més venuts. «El panorama està canviant. Abans hi havia només un llibre mediàtic que tenia molt èxit, el de Buenafuente. Ara n'hi ha quaranta i suposo que es faran mal entre ells.» L'explicació sobre l'èxit dels mediàtics Jubert ja la té: «Sant Jordi acosta els llibres a la gent, no la literatura.» La llibreria Laie de Barcelona compra els llibres mediàtics només per Sant Jordi. Després els retiren dels prestatges. «A la que posem a passeig de Gràcia intentem mantenir l'especificitat de la llibreria, oferint altres títols menys populars d'assaig, poesia, etc., que són els que habitualment oferim, més enllà dels èxits de venda.» Lluís Morral, director de l'establiment, lamenta que Sant Jordi, més que una festa literària, ha esdevingut un «negoci». A la llibreria Laie mobilitzen tots els recursos de l'empresa per al dia 23, fet que suposa gairebé cinquanta persones que van fent torns per atendre les dues parades i la llibreria. «És un malson. Si vols et pots arribar a divertir però cada vegada és més cansada la preparació.» Després de la marató, però, tot l'equip se'n va a prendre una copa al final del dia. D'anècdotes mai en falten. Les previsions de Laie són prudents: Sayonara Barcelona, de Joaquim Pijoan (Premi Sant Jordi); La clau Gaudí, encara que segons Morral se n'ha parlat poc; el darrer títol de Josep M. Espinàs, Relacions particulars; L'art de viure, de Goliarda Sapienza, i el darrer de Paul Auster, (Viatges per l'Scriptorium), sense oblidar La catedral del mar, que tot i no ser novetat, creu que tindrà bona sortida. En vista de la concentració de vendes –en un sol dia venen el que normalment facturen en quinze dies–, el llibreter proposa allargar els dies de la festa. «Estaria bé ampliar-ho una setmana o fer-ho coincidir amb la Setmana del Llibre, de manera que Sant Jordi fos la festa final. Això també permetria tenir més capacitat de reacció i no t'obligaria a jugar-ho tot a una carta.» Miquel Colomer, director de la llibreria Catalònia de Barcelona, està d'acord a buscar un altre sistema per no concentrar totes les vendes en un sol dia, tenint en compte que cada cop més clients avancen les seves compres per evitar cues: «Es podria fer una primavera del llibre durant una setmana amb descomptes del 5% i el darrer dia, coincidint amb Sant Jordi, un 10%. Colomer assenyala que d'aquesta manera els clients estarien més ben atesos i anirien més relaxats: «La gent no pot absorbir en un sol dia tot l'allau de llibres. És com un emborratxament!» El llibreter denuncia que, contràriament a l'opinió generalitzada, els llibreters no es fan d'or per Sant Jordi. «Les parades suposen una inversió important, mentre que la seva incidència és relativament petita. A més, és el dia que el llibre es ven més barat i la rosa més cara.» De la seva banda, Marta Ramoneda, de la llibreria La Central de Barcelona, no ho veu tan clar allargar Sant Jordi: «Sempre que s'ha intentat ha estat un fracàs. No es pot demanar més al públic.» A La Central comencen a fer les comandes a finals de febrer i les allarguen fins al darrer moment. Per assumir el volum de feina contracten vint «extres». Aquest any aposten particularment per la nova edició d'Incerta glòria, de Joan Sales, la traducció catalana dels Assajos de Montaigne i la nova edició del diccionari de l'IEC, sense oblidar els premi literaris i els títols de Sergi Pàmies, Quim Monzó, J.M. Espinàs i Imma Monsó. «A banda dels mediàtics, que només venem per Sant Jordi a les parades, és impressionant veure com al final del dia els prestatges han quedat buits de llibres de fons.» La llibreria Robafaves de Mataró allarga la diada organitzant al voltant de Sant Jordi una sèrie d'activitats culturals que van començar divendres i s'acabaran dilluns. «En ser una llibreria de comarques potenciem molt el català i apostem bàsicament per premis literaris de difusió mediàtica, els mediàtics per a gent que no llegeix gaire, i sempre hi ha algun llibre que a última hora es perd i no es ven», diu Joan Poch. El responsable de la llibreria comenta que pel que fa a vendes Sant Jordi representa com uns Reis. «És un dels pitjors dies pel que fa a feina, però en vendes puja molt. Podem dir que és un mal necessari». |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|