A banda de la solitud, el pròxim film de Pons abordarà qüestions com ara l'incest, l'homosexualitat, l'adulteri i la mort. El punt de partida de la història, segons el director, són sis personatges, «arquetips contemporanis de la soledat urbana», que es troben en un vell pis de l'Eixample barceloní: un matrimoni ancià (Pou i Espert), el germà d'ella (Jordi Bosch) i tres rellogats: una dona rossa que dóna classes de francès (Sardà), un jove vigilant de seguretat (Pablo Derqui) i una noia sud-americana embarassada (María Botto). El personatge interpretat per Pou, antic porter del Liceu a qui agrada transvestir-se, els reuneix a tots per demanar-los que marxin, ja que s'ha de morir i vol estar sol al tram final de la seva vida.

El director va presentar la fi del rodatge a la Sala Beckett «perquè és aquí on comença aquesta pel·lícula». Pons va veure en aquest espai la representació de l'obra de l'autora badalonina –que Mont Plans i Alfred Lucchetti van fer amb força èxit– i es va enamorar del film. Així, després que els seus darrers films fossin adaptacions literàries, va decidir tornar a beure del teatre, com ja ho havia fet amb Amic/Amat i Carícies. Pons va aventurar que «la renovació de continguts del cinema sorgirà del món del teatre». El director, satisfet perquè «no és la primera vegada que el teatre em regala una història interessant», va avançar que, com que es tracta de llenguatges diferents, introduirà «força canvis» en relació amb la versió teatral, si bé procurarà mantenir «la profunditat dels personatges de l'obra, rics, desesperats, extrems, que ens portaven a altres llocs».

En aquesta ocasió, Ventura Pons ha alterat el seu ritme de treball habitual: «Normalment rodo a l'estiu i quan tinc la pel·lícula llesta ja hi ha pocs festivals en marxa. Ara ens hem avançat una mica i espero que així podrem tenir un recorregut més llarg», va dir el director, que amb el seu darrer llargmetratge, Animals ferits, va ser present a la Berlinale i a 22 festivals més.

BARCELONA, UN COP MÉS
Pons acostuma a mostrar la seva ciutat en la majoria dels seus films, però en aquest «Barcelona encara es veurà molt més». «De fet, tot i que la història principal del film passa en un pis real de l'Eixample, «hem estat filmant a molts llocs, de manera que la ciutat serà omnipresent a la pel·lícula». El director no va amagar que el fet de posar «Barcelona» en el títol té un punt de màrqueting perquè «és una marca mundial».