En un missatge adreçat al TC, al PP i també a l'executiu del PSOE, Miquel Iceta va advertir que una sentència contrària a l'Estatut no seria una decisió qualsevol, sinó que implicaria «situar fora de la Constitució la voluntat dels catalans». Els efectes? No els va saber concretar més enllà d'assegurar que n'hi hauria, perquè «és molt arriscat tenir un volum important de persones que se senten agreujades» pel fet d'haver vist que «quan Catalunya es mostra conciliadora li donen un cop de porta». En el «pla B» dels socialistes per mantenir l'esperit de l'Estatut no figura ni la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, com planteja ERC i insinua CiU, ni recuperar el text del 30 de setembre. Sí, en canvi, la reforma de la Constitució. Aquesta via, que el ministre Jordi Sevilla descarta amb tossuderia, figurava en el programa electoral del PSOE, tot i que limitada a quatre supòsits, va recordar Iceta. Per ICV, Dolors Camats va alertar que la Constitució «tindrà un problema» si el Tribunal Constitucional tomba el text.

L'executiva del PSC es va centrar en les municipals del 27 de maig. El portaveu va considerar «un error polític» que CiU les plantegi en clau catalana. «Per ells no són unes eleccions de primera i els ciutadans els castiguen no votant-los.»