La mort d'en Lluís Lligonya suposa un enorme daltabaix per a Televisió de Mataró i la televisió local en general, ja que n'era un dels líders històrics més representatius. Personalment, em costa parlar d'algú amb qui he compartit més de vint anys de trajectòria professional. En Lluís –Bis, pels amics–, ha estat una personalitat difícil de catalogar. Emocionalment esquerp, i per tant, poc donat a les manifestacions sentimentals. Com sortit d'un western, tenia una enorme sensibilitat però feia tots els possibles per no fer-la evident. Mai no va parar de fer favors, però en defugia els agraïments. I, també, com el protagonista d'un western, deia el que pensava, sense subterfugis, a vegades a boca de canó. Una de les seves virtuts era la tenacitat. Es posava una fita i no parava fins a sortir-se'n, perseverantment, sense precipitar-se, amb paciència monàstica. Era un gran conversador i teixia discursos amb arguments sòlids per convèncer qualsevol. Sabia escoltar, però rarament torçaves les seves decisions. Va crear una televisió independent i plural que d'immediat va connectar amb la societat diversa de la ciutat.

Aquesta contribució periodística, la generositat que professava, la sinceritat i la crítica i l'avidesa de conversa, el van convertir en algú enormement respectat i apreciat. Una immensitat de sinceres mostres de condol de tots els sectors de la societat i tendències polítiques, així ho testimonien. Adéu, Bis.