«Mataró és com un poble, un poble de cent mil habitants. La gent està interessada en el que passa a la vila i nosaltres els hem d'informar.» Així es manifestava Lluís Lligonya, en Bis, en la primera entrevista que va concedir a El Punt del Maresme. Era un home de televisió i va gaudir d'aquest mitjà durant els més de vint anys de trajectòria de TV Mataró. Home de gran personalitat, sense pèls a la llengua i famós per les sentències que feia de la vida, Lligonya ha estat un referent per a les desenes de periodistes que han passat per la capital del Maresme.

Nascut a Mataró el 1947, va morir ahir a la matinada a causa d'un càncer de pàncrees i fetge que se li va diagnosticar el juliol de l'any passat. Treballant a l'empresa tèxtil Subirà i Cia. va començar la seva militància en el sindicat Comissions Obreres als anys setanta. Més tard va ser cridat a fer-se càrrec de tasques de direcció a la federació tèxtil de CCOO de Catalunya. Gran aficionat al cinema, era membre del Film Ideal Club de curtmetratges amateurs. Quan als anys vuitanta va arribar el vídeo, Lligonya s'hi va interessar des del primer moment i va treballar les diferents possibilitats del sistema. Va fer cursets i amb algun dels seus alumnes va crear el Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals de Mataró, responsable de la incipient Televisió de Mataró. La primera emissió en proves va ser per la Fira de Mataró del 1984. Dos anys després, al mes de juliol, comença a emetre i s'inauguren els estudis a la galeria Tertre, al carrer dels Àlbers. El 1993, TV Mataró canvia de seu per l'actual, la fàbrica de Can Marfà. A través de l'objectiu de Lligonya i els seus col·laboradors ha passat els actes més significatius de la ciutat. Des del començament, Lluís Lligonya va lluitar per legalitzar TV Mataró i el reconeixement a la seva tasca li va arribar en forma de llicència d'un dels dos canals de TDT privats que funcionaran al Maresme. Va ser un dels fundadors de la Xarxa de Televisions Locals, de la qual va ser vicepresident.