La crescuda de l'Ebre ha coincidit amb les vacances de Setmana Santa, un dels períodes de l'any en què més turistes visiten les Terres de l'Ebre. El portal turístic d'internet Ebreguia (www.ebreguia.com), del guia Aureli Monge, anunciava la setmana passada que la gran avinguda del riu permetria que tots els visitants de Miravet puguessin veure «l'autèntic espectacle d'una crescuda a l'Ebre». Com gairebé sempre que hi ha una riuada, la població de la Ribera d'Ebre va ser l'objecte de l'atenció de molts mitjans de comunicació, ja que només faltaven uns centímetres perquè l'aigua comencés a inundar la plaça de l'Arenal. «És molt probable que el riu pugi dalt de la plaça, però a Miravet aquest esdeveniment es viu com una autèntica festa», afegia el text del web turístic. De totes maneres, l'entusiasme empresarial de Monge contrastava amb les queixes de l'alcalde de Miravet, Antoni Borrell, que en declaracions a les emissores de ràdio lamentava el retard amb què les companyies hidroelèctriques van començar a desembassar l'aigua des dels pantans de Mequinensa, Riba-roja d'Ebre i Flix. De fet, quan els desembassaments superen els 1.800 metres cúbics per segon de manera sobtada, Miravet és una de les poblacions riberenques que més pateix per possibles inundacions.

També és un dels punts de referència per als mitjans de comunicació, que desplacen a Miravet els seus corresponsals i fotògrafs, les seues unitats mòbils i els seus enllaços via satèl·lit. A més, també hem pogut veure connexions en directe, des de les comportes obertes del pantà de Riba-roja o des de Tortosa. La natura desbordada o fora del control humà, com que ens dóna imatges espectaculars, queda molt bé en pantalla. Als humans ens agrada mirar les catàstrofes, i si no fos així mai haurien tingut èxit les pel·lícules amb pastissos de nata estampats a la cara, amb accidents d'avió o basades en desastres naturals. I qui no té un amic o conegut que ha visitat fa poc Nova York, i que ens diu que va ser a la Zona Zero? Com a espècie que busca la supervivència, les persones necessitem veure situacions límit i grans desastres, per sentir-nos segurs a la nostra vida quotidiana. D'alguna manera, l'Ebre s'ha incorporat aquests dies al circuit del turisme catastròfic, tot i que els autòctons també ens hem apropat als marges, «per veure com baixava el riu». En el cas de Tortosa, amb els embarcadors trencant-se per la força del cabal, encara hi havia gent que va baixar per les passarel·les de fusta del passeig de Ribera, per veure la riuada de prop. De fet, l'Ajuntament va haver de tancar dimarts l'accés als embarcadors, per evitar que aquests veïns temeraris tinguessin algun ensurt de veritat.

D'altra banda, caldrà veure com ha afectat l'alarma per la crescuda de l'Ebre el sector turístic del Delta. Molts periodistes forans parlen erròniament del Delta per referir-se a tot el tram català de l'Ebre, i durant aquests dies els turistes han trucat massivament a les cases de pagès, i fins i tot al Parc Natural del Delta, per saber si havien de cancel·lar les seues reserves per les inundacions. L'alcalde de Deltebre, Jordi Casanova, va protestar dijous enèrgicament, per deixar clar que el Delta és impossible que s'inundi en l'actualitat, tot i admetre que una riuada seria beneficiosa per l'aportació de sediments fluvials.