De totes les novetats del DIEC2, potser la menys comentada ha estat la inclusió de 516 afixos. D'aquesta manera, el diccionari posa a l'abast de l'usuari un recurs perquè pugui interpretar paraules, especialment terminologia, que no recull el diccionari. Una altra qüestió és si ens permet crear-ne de noves amb un mínim de seguretat. I aquí sí que hem de dir que la informació que dóna no és suficient, perquè es limita a dir el significat de l'afix, però no les condicions en què es pot usar: si pot adjuntar-se a un verb, a un adjectiu o a un nom, i si aquest nom ha d'expressar una acció o un resultat o una altra cosa. Si l'adjunció d'un afix recategoritza un verb com a substantiu, com a adjectiu o com a què. O en quins casos un afix esdevé tònic o àton (colombo- fa colomfòbil i colombofília), més enllà de mostrar-ne uns quants exemples. Algú podria dir que aquesta informació ja es recollirà a la nova gramàtica de l'IEC, que es publicarà l'any vinent (ara ja es pot consultar tota per internet, llevat de la part de sintaxi, la més interessant). Potser sí, però també és cert que tenint una institució com el Termcat, tampoc no calia incloure terminologia al diccionari. En aquest sentit és un diccionari anòmal, resultat, això sí, de les circumstàncies en què va néixer: de la situació de la llengua, fortament interferida en tots els àmbits, fins i tot, és a dir, inclús, el científic, de la necessitat de prestigiar-la i de la mateixa condició de l'IEC, una institució científica no solament lingüística.

Hi ha un altre aspecte, anecdòtic si voleu, de les modificacions d'un diccionari normatiu. Un editor de Barcelona, a començaments del segle passat, ja se'n queixava iradament: tots els llibres que tenia al magatzem, d'un dia per l'altre estaven «plens de faltes!». Aquest comentari, portat al camp de la lexicografia, ens obliga a reconèixer que tots els altres diccionaris que hi ha al mercat han quedat obsolets, han perdut el que no poden perdre, fiabilitat absoluta. Aviat començarem a veure'n (malament rai si no és així) noves edicions amb l'eslògan publicitari «incorpora les novetats del DIEC». És possible que això també generi negoci en el sector editorial.

Un altre aspecte marginal de la llengua, encara que cada vegada menys, afortunadament, és el vessant lúdic de la llengua. En aquest camp també hi ha novetats. Fins ara les paraules més llargues del diccionari eren anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona, de 22 lletres. Tot un exercici d'adjunció d'afixos pel davant i pel darrere. Ara la més llarga és carbonatohidroxilapatita, de 24. Un repte per als aficionats a l'Scrabble.