Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhorne Clemens (1835-1910), va dedicar vint anys a la redacció d'una novel·la que afrontava els habitants d'una vila tan petita com mediocre a l'arribada d'un foraster enigmàtic que feia amistat amb una colla de vailets, però de les tres versions que va escriure d'aquest projecte, cap no va satisfer-lo, i a la seva mort el material continuava inacabat i inèdit. El seu marmessor i biògraf, Albert Bigelow Paine, no va dubtar a lliurar la novel·la a la impremta el 1916 confegint-la amb els fragments més conclusos de la primera i la tercera versions, de la qual va prendre el títol, abreujat, d'El foraster misteriós. Tot i que la intervenció de Paine no ha deixat de generar polèmica entre els investigadors, és aquesta edició pòstuma, perquè «l'esperit i la lletra de Twain hi són igualment de la primera línia a l'última», la que ha pres Francesc Francisco-Busquets (Girona, 1946) per a la traducció, per primera vegada al català, d'aquesta obreta «agra, pessimista», sobre «la maleïda raça humana», com diu l'inquietant foraster, i una de les seves plagues majors: la consciència moral, objecte d'infelicitat, submissió, de tota manipulació i tergiversació, perquè és aquest constrenyiment «el que la fa actuar de manera ximple», hi afegeix el traductor. Crítica furibunda del fanatisme religiós tant, que el mateix Paine va dulcificar alguns dels trets del capellà més nefast de la novel·la traslladant-los al personatge de l'astròleg, per atribuir a la superstició un escarni originalment adreçat a l'Església, però també de les guerres, la tortura i l'abús de poder. Francisco-Busquets veu en la novel·la un missatge universal: «Som una colla d'imbècils i, com a espècie, no hi ha manera que millorem.» La causa n'és aquest «sentit moral» tantes vegades al·ludit, i denigrat, pel visitant enigmàtic, un tal Satanàs que es diu nebot de l'àngel caigut però que es presenta jove, ben plantat, amistós i d'«ànima pura». Aquest atribut del qual s'enorgulleixen els humans perquè els ha facultat per distingir el bé del mal, assegura el misteriós estranger, el nom sota el qual s'encobreix, Philip Traum (somni), prendrà un sentit extraordinari en el transcurs del relat, només ha servit perquè es decantin per l'opció pitjor i hagin esdevingut així, entre tots els animals superiors, els únics que «maten amb maldat».
Així i tot, al costat de les atrocitats, l'enveja, les traïcions o la mesquinesa que revelen els habitants d'aquest llogarret que Twain situa a l'Àustria de l'edat mitjana, potser per accentuar la desraó del fanatisme religiós, Francisco-Busquets adverteix que també hi ha lloc a El foraster misteriós per a l'amistat, el sentiment de culpa, el desig de ser més bo, a través d'alguns personatges humils i sobretot del narrador, un dels tres nens que entaulen relació, fascinats, amb aquest nouvingut que els terroritza de bon principi sentenciant que «l'home és fet de porqueria» i que a la mort només deixa una fumarada de pudor. Pel traductor gironí, el desencís que impregna tota la novel·la i que «fa una escalada dramàtica fins al desesperançat capítol final», anticipa en certa manera l'existencialisme, però a l'estil de Twain, amb ironia, fins i tot amb alguna dosi d'humor, a pesar de comunicar un pessimisme reconcentrat sobre qüestions com ara el destí, la vida, el duel entre deure i felicitat que concerneixen qualsevol lector d'ahir i d'avui. «Que el portaveu d'aquest discurs certament doctrinari del mateix Twain sigui Satanàs no lleva cap versemblança al relat, perquè sóc del parer que qualsevol obra d'art ben aconseguida suspèn la sensació d'incredulitat, és a dir, pacta amb la ficció, no pas amb la veritat», afirma Francisco-Busquets, que ha traduït també per a CCG Edicions Tres històries americanes, de Washington Irving, i per primera vegada en edició íntegra en català, Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift. «El repte per mi no ha estat conèixer bé l'anglès, sinó el català: és la llengua d'arribada, la que compta en la traducció, sempre que no es traeixi l'original, que no es caigui en la temptació de millorar-lo», diu aquest llicenciat en anglogermàniques i excel·lent lector que exerceix, a més, de subdelegat del govern de l'Estat.