«Mira, mama, uns romans!» Passaven pocs minuts de les vuit del vespre i els Armats treien el cap pel passeig de Sant Antoni provocant l'admiració dels centenars de vailets que, amb els seus pares, s'aplegaven entre el públic per veure passar el seguici. Després de tota una setmana de pluges, que van durar fins ahir al matí mateix, els designis celestials va semblar que decretaven una treva i, al capvespre, en el moment més emotiu i esperat de la Setmana Santa tarragonina, el cel lluïa transparent i una temperatura ben agradable s'havia apoderat de la ciutat. Com de costum, els romans que deia aquell nen encetaven, amb els seus compassats i repetitius cops de llança, la processó del Sant Enterrament de Tarragona, l'única de Catalunya que està declarada per la Generalitat festa d'interès nacional. Els seguien el Gremi dels Marejants, amb la imatge del Sant Sopar; l'Associació La Salle amb dos abanderats de luxe per als exalumnes, com ara el tinent d'alcalde Albert Vallvé i el president del Nàstic, Raül Font, la Confraria de Pescadors...
I així van desfilar fins a dotze confraries, formades per un total d'unes 4.000 persones que recorden i veneren amb els seus treballats misteris, vestits i cucurulles l'episodi de la passió i mort de Crist. Una tradició que a Tarragona es remunta ni més ni menys que a fa 457 anys, amb ben poques aturades pel mig...
DOS PASSOS RESTAURATS
Entre els passos destacaven enguany els que duien el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, restaurats tots dos. Un és la Pietat, una imatge de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, deixeble d'Antoni Gaudí, construïda en la postguerra. L'altre és el Sant Sepulcre l'únic de la processó que els portants carreguen sobre les espatlles, una talla barroca del segle XVII, amb modificacions del mateix Jujol, que ara ha restaurat l'escultor Eustaqui Vallès. Tots dos misteris precedien per poc la Verge de la Soledat, l'últim a sortir cap a quarts d'onze de la nit de l'església de Natzaret, la seu de la Congregació de la Sang, a la plaça del Rei. De fet, ho feia, com sol ser habitual, poc després que els primers ja haguessin completat el circuit circular pel centre de Tarragona.
Com que en caure en abril la processó enguany es va iniciar més tard, haurà acabat a la una tocades de la matinada, amb prou puntualitat respecte a l'horari previst malgrat algun petit conflicte al principi amb un individu que es volia colar amb el seu ciri en una de les congregacions, i que va fer aturar el seguici uns minuts.
TANQUES SUPERADES
Fora d'això, en tancar aquesta edició no hi havia notícia de cap altre aspecte rellevant que no fos uns petits problemes abans de començar. L'organització havia disposat un bon nombre de tanques noves al llarg sobretot del carrer Major per contenir els vianants i evitar que creuessin el recorregut, que creaven una mena de circuit alternatiu per a ells a la Part Alta. «No ha pogut ser, perquè de seguida estava tot el precinte trencat», explicaven fonts de l'organització, que tanmateix es mostraven comprensives: «No es pot impedir que durant quatre hores la gent pugui travessar, si bé el que ha de fer és creuar entre confraria i confraria.» La plaça de la Font, així, va poder mantenir el recorregut net d'intrusos molts ja guardaven lloc a primera fila des d'un parell d'hores abans!, i també milers de persones van esperar-se a la rambla Nova, malgrat que enguany el recorregut hi va ser més curt perquè va baixar pel carrer Sant Francesc i va pujar per Comte de Rius, per les obres que s'estan fent al de Sant Agustí. Això sí, enguany la gent va descobrir un nou punt que sembla ideal per seguir la processó a partir d'ara: les escales del pàrquing de Jaume I, que a mode de grada oferien una magnífica panoràmica de la processó.
En tot cas, l'organització també destacava la gran quantitat de gent que hi havia. «Més que altres anys», asseguraven, i ho atribuïen al bon temps d'última hora, que després d'una setmana de pluges «ha fet que la gent s'hagi abocat més al carrer». Dimecres, cal recordar-ho, es va suspendre la processó del Dolor, i ahir al matí el viacrucis es va haver de fer dins de la catedral. En tot cas, la xifra es podria situar en la mitjana dels 70.000 espectadors que es calcula que l'han seguit altres anys: Tarragona pot presumir de devoció...