Reconec que avui volia parlar del dret a l'autodeterminació, però el ridícul que els darrers dies ha protagonitzat la classe política catalana, començant novament per Esquerra, en relació amb aquest tema ha fet que em decidís per deixar que es desautoritzin ells tot sols i dedicar aquest article a qüestions més serioses, cosa que no vol dir que el dret a l'autodeterminació no ho sigui, malgrat aquells que el frivolitzen per simple oportunisme i per pur partidisme, i que ens converteixen en la riota dels espanyols.

Fa setmanes que Núria Pòrtulas, una ciutadana de les comarques gironines, està empresonada preventivament en aplicació de la legislació antiterrorista, una legislació que és d'especial –i gairebé d'exclusiva– aplicació contra catalans i bascos, i si no us ho creieu repasseu les hemeroteques. Als que hem passat per una situació similar a la de la Núria ens angunieja, en certa manera, fer articles sobre aquest tema, no podem evitar recordar la nostra pròpia experiència, la nostra pròpia visita a les clavegueres de l'estat de dret espanyol, allà on precisament s'acaben els nostres drets. Ja n'hem hagut d'escriure molts i, malauradament, encara ens tocarà escriure'n bastants més. La novetat, aquesta vegada, és que la detenció de la Núria no s'ha portat a terme arran d'una operació policial ordenada des de l'Audiencia Nacional i a càrrec dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, sinó que l'han feta els Mossos d'Esquadra, amb un govern tripartit d'esquerres i amb una conselleria d'Interior en les mans d'Iniciativa per Catalunya Verds.

Doncs bé, a la Núria no l'han detinguda militars dels Estats Units, ni és a Guantánamo, ni ha passat per les mans dels carcellers d'Abu Ghraib. Potser per això, perquè és catalana i està empresonada a Soto del Real (Espanya), fa pocs dies el senyor Joan Boada, director d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, es lluïa amb unes declaracions fetes en diferents mitjans de comunicació dignes d'insignes reaccionaris i encara recordats titulars del Ministeri de l'Interior espanyol com Mayor Oreja o Corcuera, en aquest cas el menys important és si eren del PSOE o del PP.

Que un parell de frases inconnexes trobades en una llibreta que criden a la destrucció de l'Estat –quants catalans no hem escrit començant per mi mateix que voldríem la desaparició de l'Estat espanyol– i que el teu company estigui empresonat per activista anarquista –encara sort que són feministes!–, segons els capitostos d'Iniciativa responsables d'Interior ja són motius suficients per fer que el dret fonamental a la presumpció d'innocència esdevingui paper mullat i per convertir una persona lliure en un perill per a la societat i en un risc per a la seguretat. Senyor Boada, on són els explosius?, on són les armes?, on és la infraestructura d'aquest suposat i perillós grup armat? En definitiva: on són les proves que fan necessari i imprescindible que una noia sigui separada de la seva família, allunyada del seu país i reclosa en una presó espanyola? No ens parli d'indicis, de sospites, de deduccions de la policia, de vies d'investigació… o ens recordarà massa la caricatura d'Acebes de Polònia.

Estem acostumats a veure les pancartes d'ICV en gairebé totes les mobilitzacions solidàries, pacifistes, feministes, internacionalistes, antiracistes, sindicalistes, ecologistes… segur que encara me'n deixo alguna. Ara, però, quan es tracta de defensar els drets d'una persona d'aquí, no les veiem. Al contrari, ara les mobilitzacions s'han girat en contra seva i són ells l'objectiu dels lemes de les pancartes i dels crits dels manifestants i són ells els que justifiquen el seu empresonament, l'aplicació de la llei antiterrorista i l'existència de l'Audiencia Nacional. La seguretat per sobre de la llibertat, en boca de la gent d'esquerres de debò... quina vergonya.

Han comprovat que és molt més fàcil defensar els drets dels represaliats en els conflictes que passen a milers de quilòmetres de distància: a l'Iraq, a l'Afganistan… que és molt més fàcil mobilitzar-se contra la guerra preventiva que contra la presó preventiva. S'obliden, però, que per a les persones afectades, per a les seves famílies i per als seus amics, la presó preventiva pot ser gairebé igual de traumàtica que una guerra preventiva. Llibertat Núria Pòrtulas!