Diumenge passat al matí, diumenge de Rams, em trobava visitant el monestir romànic de la ciutat occitana de Moissac. Dins l'església, el capellà que celebrava la missa va anunciar que la benedicció dels rams tindria lloc tot seguit al claustre de l'edifici. M'hi vaig dirigir seguint els feligresos que portaven branques d'olivera i manats de llorer. La gent es va distribuir en la part coberta del claustre. El capellà, vestit de seda vermella, es va situar al centre del jardí, sota un cedre gegant. Uns escolans el flanquejaven i darrere seu quatre monges cantaven i feien cantar. L'oficiant va llegir l'evangeli del dia i va procedir a la benedicció amb aigua. Sota els arcs de mig punt, els feligresos que fins llavors s'havien mantingut immòbils com escultures dins d'unes fornícules van agitar el llorer i les branques d'olivera. Si el monestir de Moissac té mil anys, mil vegades ha tingut lloc aquesta cerimònia. L'última de la cadena històrica, diumenge passat.

Segons el cens, Moissac té prop de 13.000 habitants. Al claustre n'hi devia haver dos o tres centenars. Els altres, fins als 13.000, en aquell moment eren a casa o seien als bars o trafiquejaven pel mercat. Ells s'ho perden. De diumenges per estar-se a casa i fer el vermut i celebrar els beneficis del laïcisme i la secularització, l'any n'ofereix una cinquantena. De diumenges excepcionals només n'hi ha dos o tres.

Demà és un divendres excepcional. El divendres d'escoltar el silenci més expressiu de l'any, tret que no estiguis esquiant o distret o amb l'iPod a l'orella. L'any té un argument, la quaresma n'és un capítol i el Divendres Sant representa el clímax d'aquest capítol abans de desembocar en el final feliç que és el dia de Pasqua, el de la resurrecció de la carn. Com es pot cuinar la carn estofada sense una fulla de llorer? Com ha de ser gustós el llorer si no ha estat agitat a l'aire i exposat a l'aigua el dia del Ram? Ser religiós és difícil. Ser laic o agnòstic ho és molt més, i la prova és que no en tenim ni idea i ens perdem tot el que és bo.