«Saps jugar als escacs?» El nen, que està col·locant una peça en cadascuna de les 64 caselles del tauler, respon que i tant, i afegeix una boutade: «Hi poso dos reis per veure si puc fer dos mats.» L'expresident Jordi Pujol somriu, deixa anar un dels seus «molt bé, molt bé» i continua la passejada. A dins de la secció d'escacs del Foment Martinenc, dos membres del club disputen una partida. Una conversa breu, que no vol interrompre. «Marxem, que els fem nosa.» Pujol s'atura a xerrar a cadascuna de les seccions de l'entitat, des de fa 130 anys un dels pulmons associatius del barri del Clot.

Amb tothom desplega l'expresident el seu llegendari arsenal de recursos per connectar-hi en dues frases. Al seu costat, l'alcaldable i líder de CiU a Barcelona, Xavier Trias, assumeix qui és l'estrella i es manté en un discret segon pla. Tot i que Pujol hi és per ell. A la secció de dones de l'entitat, l'encara regidora convergent Magda Oranich, que es retira i, simbòlicament, tancarà la llista de Trias, dóna una xerrada. Pujol li roba també el protagonisme i s'acomiada de l'auditori amb un prec que ha convertit en lletania: «Escolteu, ara ens heu d'ajudar perquè el Trias sigui alcalde.»

El d'ahir és el segon acte de precampanya en què Pujol acompanya Trias en menys d'una setmana. I no serà l'últim. «Jo sóc d'en Trias, tu. Allà on em digui, jo aniré», assegura. No en va, en l'acte amb què CiU va donar el tret de sortida a la precampanya, l'expresident ja va definir l'incondicional pujolista Trias –segons el mateix alcaldable pregona– com l'alcalde ideal. «Perquè és bon negociador, és eficaç i és proper a la gent», va dir.

L'expresident, refractari a acceptar el rol de jubilat il·lustre, és el primer que sap que els seus talents per a la seducció política poden ajudar el seu deixeble, i tampoc no se li deu escapar una cosa que la federació nacionalista té molt present: que a l'Ajuntament de Barcelona és ara o mai. Que si l'alcalde Jordi Hereu guanya, el seu perfil de líder dialogant i accessible, similar al de Trias, la seva joventut (té 41 anys, i el convergent, 60) i el temps que tindrà al davant per donar-se a conèixer definitivament el poden convertir en un rival intractable en futurs comicis. Aconseguir guanyar-lo llavors seria tan fàcil com aconseguir dos mats en una partida.

Sigui com sigui, Pujol es vol implicar a fons en la campanya, i fonts convergents asseguren que, per iniciativa pròpia, tindrà un gran pes específic no només en passejades de precampanya com la d'ahir o la de dissabte, sinó també en ple esprint final, en els quinze frenètics dies previs als comicis.

El cas de l'expresident contrasta amb el de l'actual líder de CiU. Asseguren les mateixes fonts que Artur Mas gairebé no tindrà presència a la campanya barcelonina, perquè «Trias ja és prou conegut, i Mas pot fer més feina ajudant candidats no tan populars en municipis més petits». Es pot fer, però, una altra lectura d'aquesta decisió, i vincular-la al sistemàtic desmarcatge que ha fet Trias respecte de l'estratègia electoral dissenyada per David Madí per a la campanya de Mas en les eleccions catalanes, caracteritzada per una agressivitat que l'equip de l'alcaldable vol evitar de totes totes. Als antípodes dels exabruptes que van caracteritzar aquella cursa electoral, la veu baixa de Trias i, al seu costat, Pujol explotant la seva capacitat de seducció i el seu paper d'icona inatacable. Al revés que el nen: dues peces de pes per evitar haver d'aspirar als dos mats.