Dotze anys després de la primera i polèmica publicació del Diccionari de la llengua catalana, neix una segona edició que parteix «essencialment» de l'obra lexicogràfica de Pompeu Fabra. El Diccionari general de la llengua catalana (DGLC) va aparèixer el 1932 per iniciativa del mateix Fabra, que llavors era president de la Secció Filològica de l'IEC, amb la finalitat de dotar els parlants d'una eina de consulta que pal·liés la manca del gran Diccionari de l'IEC. Després de remarcar els orígens, l'actual president de la secció de filologia, Joan Martí, va insistir ahir a posar de manifest el caràcter «normatiu, dit en negatiu, no descriptiu» del diccionari en què «inevitablement molts trobarem a faltar aquella o aquesta forma que usem habitualment però que no té tota la legitimitat del català».

La posada al dia l'han dut a terme totes les seccions de l'IEC, la Filològica i les seves comissions i oficines, mitjançant la «revisió i correcció» les 67.566 entrades de la primera publicació i les 8.665 propostes estudiades sense tenir en compte «cap mena de discriminació» i a partir d'una visió actualitzada del món, acceptant els «nous valors ètics, morals i ideològics», «les noves organitzacions socials, polítiques i econòmiques en general» i «procurant mantenir harmonia entre la tradició i innovació». També han valorat que hi hagi informació pràctica per als usuaris. Per aquest motiu l'edició incorpora 6.234 exemples nous. Així mateix han respectat l'aspecte «general» del diccionari «però amb molta informació del lèxic especialitzat que sovint es troba a la frontera entre el lèxic comú i l'especialitzat».

El director de les oficines lexicogràfiques, Joaquim Rafel, va comentar ahir que, precisament, l'estudi del lèxic d'especialitat ha estat «una de les tasques més llargues i feixugues». Per aquest motiu s'ha distribuït en 76 àrees temàtiques que abracen tots els àmbits del coneixement. La revisió d'aquest lèxic l'han dut a terme 117 experts. El resultat ha estat la incorporació de 1.994 entrades, de les 3.564 propostes d'addició estudiades, i l'eliminació de 700 entrades d'un total de 1.153 estudiades. A més s'ha modificat la grafia de 65 entrades. Martí també va assenyalar que han volgut fer un diccionari «ideològicament neutral», tenint en compte les noves religions –d'aquí ve la incorporació d'aiatol·là i de xador– i que inclogui tot el territori de parla catalana.

Una de les crítiques que es van fer a la primera edició és que «les definicions es feien considerant Espanya i el catolicisme com l'àmbit o la religió que són propis i únics dels catalanoparlants». Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Juli Moll van encetar un polèmic debat el 1998 quan van publicar un article a la revista Els Marges que posava en dubte el DIEC i que més endavant van recollir en format llibre. Els filòlegs es queixaven que el DIEC no aprofitàs «les aportacions de les grans obres dels diccionaris d'Alcover-Moll, de Coromines i de la Gran Enciclopèdia Catalana» i d'una manca de mètode i nombroses errades concretes.

Ara, Martí també espera «crítiques que ajudin a millorar l'obra», encara que demana «rigor». De totes maneres, desconeix si hi haurà una tercera edició.