Tinc a la meva esquerra, obert, un exemplar de la nova edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. A partir d'ara en direm, per escurçar, el DIEC2. Així, obert, i a primer cop d'ull, no és gaire diferent del DIEC1. Manté els aspectes tipogràfics de la primera edició, que va sortir ara fa dotze anys. Crida l'atenció una cosa per damunt de tot. Les accepcions, aquesta vegada sí, van numerades. Això, a part d'establir una jerarquia entre les accepcions més clara que amb les barres doble i simple, facilita la consulta quan hi ha remissions.
Cal temps per avaluar un diccionari, però els diccionaris, d'una manera especial els acadèmics, són insatisfactoris per definició. I encara més en una llengua com la nostra, sotmesa en tants àmbits, sotmesa a tantes coses. Ho són, per definició, perquè, com deia ahir Joan Martí, president de la Secció Filològica, en la presentació als mitjans de comunicació, són un producte humà. I per tant, sempre perfectible. Insatisfactori també perquè un diccionari acadèmic és, ha de ser, conservador. Desplaurà als assessors dels mitjans de comunicació perquè no sanciona mots nous, ben formats, d'una freqüència d'ús altíssima, o extensions de significat (per exemple, la definició d'humanitari: ‘que s'interessa pel bé de la humanitat' continua desautoritzant l'ús d'aquest adjectiu aplicat a catàstrofe. Desplaurà als lingüistes perquè, per exemple, no explicita el règim de noms i adjectius. Fins i tot els lexicògrafs trobaran que hauria estat preferible separar més clarament les accepcions d'acció de les de resultat. També n'hi haurà que trobaran que recull massa terminologia, o que fa curt. Paremiòlegs i paremiògrafs pensaran, resignats, que la seva especialitat continua sent-hi maltractada. Els puristes diran que fa massa concessions i els laxistes (si se'm permet l'extensió de significat), que encara és massa noucentista. Els redactors d'esports trobaran, descoratjats, que no s'ha entrat el sentit que senten que té reivindicar-se, els d'informació local continuaran defensant la necessitat d'acceptar okupa i els de successos, que hi falten paraules de registres més baixos, argot de la delinqüència, per entendre'ns. I encara algú més quedarà perplex en veure que han entrat en el corpus normatiu mots que considera del tot innecessaris o que s'han entrat amb una forma defectuosa (eusquera amb cu, com en espanyol, sent com és la ca una lletra del nostre alfabet, i amb e, és a dir, la forma biscaïna, i no la forma estàndard euskara).
Tants caps tants barrets. A això em referia quan deia que el diccionari és insatisfactori, perquè tan humans com els responsables de la revisió del DIEC ho som els destinataris de l'obra. I tots tenim les nostres dèries.
Deia que avaluar un diccionari vol temps, no es pot fer d'un dia per l'altre. Seria convenient que l'Institut publiqués un document amb la llista completa d'articles nous, suprimits i modificats. Això facilitaria la feina als professionals de la llengua. També seria convenient que persones qualificades com ara Francesc Esteve, Josep Ferrer, Lluís Marquet i Juli Moll facin també del DIEC2 la lectura crítica que van fer del DIEC1. I no solament ells. La crítica, si és raonada, és absolutament necessària, sana, democràtica. I igualment necessari, sa i democràtic és tenir-la en compte.
Al marge de l'encert d'haver donat d'alta o de baixa determinades paraules, cal felicitar els responsables del DIEC2 per haver revisat i millorat notablement milers de definicions, per haver suprimit del diccionari normatiu imprecisions i redundàncies (ficar-se de peus a la galleda, per exemple, es recollia al DIEC1 fins a tres vegades, sota les entrades peu, ficar i galleda), per haver-hi introduït un gavadal d'exemples que ajuden a copsar l'ús dels mots i, sobretot, per la revisió i la compleció del marcatge dels verbs pronominals.
Deu haver estat una feina llarga i fins i tot àrida. Ara, a més, és possible que sigui una obra més blasmada que lloada. No crec, però, que ho sigui tant com la primera edició. En qualsevol cas, confiem que Joaquim Rafel, director de les Oficines Lexicogràfiques, i treballador incansable, comenci a pensar, demà mateix, en la tercera edició.
)
