diumenge, 25 de març de 2007
> També els de Vitòria
+ Bellmunt, Jurado, Morales, Txasko i els Martínez Ocio.
|
La presentació dels dos llibres (Món Llach i Sempre més lluny) i l'exposició de Juan Miguel Morales i Omar Jurado, ahir al matí al vestíbul de l'ajuntament de Verges, va adquirir un caire molt reivindicatiu quan es van afegir a l'acte tres representants de l'Associació de Víctimes del Tres de Març de Vitòria: els assassinats de cinc obrers per part de la policia, el 3 de març del 1976, fet que va inspirar Llach per al disc Campanades a morts i que han estat recordats en la pel·lícula Llach, la revolta permanent. El portaveu de l'associació, Andoni Txasko –que l'any passat va «reviure els mateixos successos de fa trenta anys», quan va rebre l'impacte d'una pilota de goma a l'estómac en una manifestació a Vitòria, abans de ser detingut– anava acompanyat de José Luis i Antonio Martínez Ocio, germans de Pedro María, un dels cinc assassinats a Vitòria. També hi era present Cinta S. Bellmunt, autora del llibre Lluís Llach, el noi de cal Vall. Morales i Jurado van reivindicar Llach com «un gran artista, no només com un símbol». Els de Vitòria van rememorar la força i la il·lusió del moviment assembleari obrer basc dels setanta, que el govern espanyol va voler aturar amb una dura repressió perquè no s'estengués a la resta de l'Estat. I van afegir després: «A Verges hi ha un ambient molt bo i molta gent jove amb ganes de saber què va passar. El concert de divendres va estar molt bé, però ens hauria agradat que Llach hagués cantat Campanades a morts.»
|
)
