«És una combinació d'audàcia, entre imaginació i realisme», va resumir el vicepresident de la Generalitat abans d'enumerar davant dels periodistes les quatre propostes que va fer arribar a Jacques Rogge, l'actual patró dels jocs olímpics, i entre les quals destaca l'organització d'un esdeveniment internacional que doni cabuda a les nacions sense estat. «Necessitem un espai on els atletes d'aquests països esportius puguin competir directament defensant els seus colors sense que això els creï un conflicte», va afegir Carod, conscient que la selecció catalana té des del 1997 «una via difícil», perquè la carta olímpica només permet la participació en les olimpíades als estats.

«No entra ni en contradicció ni en competència amb els jocs tradicionals. El president del Comitè Olímpic ho veu amb simpatia», va explicar tot seguit el vicepresident català en referir-se a la reunió d'una mitja hora que va mantenir amb Rogge. En aquest sentit, aquests nous jocs serien una iniciativa catalana oberta a aquells països europeus, amb estat o sense, i que també rebria la catalogació d'obert perquè s'hi podrien incorporar nacions d'altres continents amb una relació de disciplines que no estaria limitada a l'olímpica, sinó que podria integrar «el motociclisme o l'automobilisme», va posar com a exemple Carod. La periodicitat seria de quatre anys i la seu de la primera edició encara està per decidir.

«Seria descortès dir que la primera edició el 2010 s'ha de fer a Catalunya», va comentar el líder d'ERC fent referència al fet que ja s'han mantingut «contactes tímids» que no va voler revelar. Tot i així, durant la seva exposició va citar els casos d'Escòcia, el Quebec i altres territoris de l'Estat espanyol, així com els d'Estònia i Eslovènia, que han aconseguit la seva independència en les últimes dècades. «No volem que siguin uns jocs de segona regional. Volem que siguin seriosos i atractius», va dir. I, per aquest motiu, Carod va reconèixer que la seva organització no està garantida. «Si només comptem amb nosaltres, no els farem.»

La primera amenaça d'un boicot del COI sembla que se salva amb aquesta visita. «El COI el que ha fet és no posar obstacles», va respondre el número dos català sobre la possible intervenció de l'ens internacional en la preparació de l'esdeveniment.

AVAL DE MONTILLA I MADRID
Abans d'anar a Lausana, Carod va exposar els seus plantejaments al president de la Generalitat, José Montilla, i al secretari d'Estat per a l'Esport, Jaime Lissavetzky. No així al president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), José María Echevarría, a qui pensava fer-li arribar ahir mateix. Montilla va destacar que l'aposta del govern transmesa per Carod al COI s'adiu a la legalitat internacional en el marc del suport de la Generalitat a les federacions catalanes i als clubs.

El vicepresident de la Generalitat estava acompanyat pel president de la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), David Moner, que no va amagar que «el normal és que la primera edició es faci a Catalunya». A la reunió amb Rogge i Samaranch, al castell residència del COI prop del llac Léman, també hi va assistir la secretària general de l'Esport, Anna Pruna; el seu antecessor en el càrrec i actual secretari general de la Vicepresidència, Rafael Niubó, i el responsable de l'àrea de Solidaritat Olímpica, Pere Miró. També es va demanar al COI que Catalunya pugui participar l'any que ve en el dotzè Congrés d'Esport per a Tothom, a Malàisia, i es va oferir la ciutat de Barcelona com a seu d'un simposi internacional sobre escola i esport, l'any 2009. D'altra banda, la Generalitat i el COI han de finançar l'estada al centre d'alt rendiment de Sant Cugat d'atletes de països en vies de desenvolupament.

«COMPETICIÓ DE SEGONA»
La iniciativa va topar, però, amb el rebuig dels partits de l'oposició. El president de CiU, Artur Mas, va lamentar que la participació de Catalunya en esdeveniments esportius internacionals quedi relegada a «competicions de segona categoria», quan, segons va recordar Mas, té equips de primer nivell en esports com ara el futbol i l'hoquei sobre patins. Amb un punt més d'ironia, es va referir a la proposta el portaveu del PP al Parlament, Francesc Vendrell, que va dir que Carod «no sap què és ni quines són les seves funcions» i el va acusar d'«atorgar-se la tasca de repartir carnets de països sense estat».