La tercera trobada internacional de teatre i educació, que es farà del 18 al 22 d'abril a Barcelona, congregarà professionals d'Alemanya, el Brasil, Colòmbia, França, l'Índia, Israel, Itàlia, Palestina, Portugal, el Regne Unit, Suïssa i Turquia. La reunió planteja que la intervenció teatral s'integri a la vida pública des d'un vessant social. Exemples? Jordi Forcadas, fundador i cap d'estudis de Pa'tothom, va comentar què ha de fer un noi immigrat quan el detenen per desè cop al carrer. Cal que els nois del Casal de l'Infant del Raval, va dir Forcadas, tinguin eines per defensar-se. És la millor fórmula per fer-se valer i per poder renunciar a la violència, a la qual probablement es veurien abocats d'una altra manera. Un taller sobre adolescència i immigració de la trobada planteja la implicació d'advocats i altres especialistes que facin propostes que siguin aplicables a la vida diària. El muntatge, a més, hauria de servir «perquè l'Administració reflexioni», va dir Forcadas.
EL MAR, EL MUR DE LA VERGONYA
Aquesta és la tercera edició d'unes trobades que han anat guanyant presència en fòrums internacionals. El 2005, Pa'tothom es limitava a rebre un intercanvi europeu; l'any passat, es va fer una concentració sobre el teatre de l'oprimit (una escola de teatre fundada als anys setanta i pensada per fer reaccionar els grups socials marginats). Ara reflexionaran, a través del teatre fòrum, sobre la joventut, la dona i la immigració. També s'impartirà metodologia per aproximar el teatre als discapacitats (Raschid Kayrooz, pedagog i músic especialitzat en teatre d'improvisació que ha centrat la seva feina amb discapacitats físics i psíquics); per aprofundir en la convivència dels col·lectius àrabs, jueus i palestins (tres grups que diferencia Chen Alon), i per defensar la visualització del sector femení a Turquia (Jale Karabekir és la fundadora i directora d'un grup de teatre de dones a Istanbul amb un evident compromís feminista). El sociòleg Juan Miguel Portal, integrat des de fa poc més d'un any a Pa'tothom, denuncia que «Àfrica és l'Auschwitz actual: ara el mur de la vergonya és el mar». Aquesta forma de teatre, defensa Portal, és necessàriament partidista, a diferència dels mitjans de comunicació, que tenen tendència a una asèptica «equidistància».
