«Som una societat que ens hem deixat menjar pel consum. Tot és mercaderia, el poder del mercat no té límits i ni els governs hi tenen mà.» Aquestes paraules les va pronunciar dimecres passat, a l'aula magna de la Universitat de Barcelona, l'economista, filòsof i impulsor del moviment Decreixement, Sergi Latouche, durant la sessió inaugural d'unes jornades que, de fet, pretenen portar a Catalunya i a la resta de l'Estat la gestió d'un moviment que posi fre al creixement i «refaci el món».

Latouche considera que el món dóna voltes en un cercle infernal on es produeix per produir i es consumeix per consumir al marge de les necessitats de la humanitat. «Hem esgotat la meitat dels recursos en només 200 anys, i tenim instruments científics rigorosos que ens adverteixen que, al ritme actual de creixement, necessitaríem els recursos que ens podrien oferir trenta planetes.»

I el que és més greu per Latouche és que aquest creixement basat únicament en el consum no comporta la creació d'una societat satisfeta, sinó ben bé al contrari. A més, «no hi ha res pitjor que estar en una societat del creixement sense creixement», en relació amb els països del Tercer Món.

Aquest sistema de societat basat en el consum funciona gràcies al que Latouche va qualificar «d'armes de destrucció massiva»: la publicitat, la propaganda i els crèdits. «La publicitat és l'ànima del sistema que ens fa desitjar el que no tenim i consumir coses que no necessitem», va dir Latouche. I dóna dades: el pressupost global que es destina a publicitat és el segon més gran després del de Defensa.

La propaganda, a més, mitifica un producte que, en canvi, i a tall d'exemple, es trenca amb més facilitat que abans, no es repara i, sobretot, s'elabora en una societat esclavitzada, amb sous molt baixos i jornades laborals llarguíssimes.

Un segon ingredient bàsic del cercle és el crèdit bancari, gràcies al qual ens submergim en una espiral que ens facilita la compra, tot i que ho fem a un preu molt alt. Consumim productes per uns diners que trigarem dos anys a cobrar, raó per la qual continua creixent el deute de les famílies. I, també, el consum.