Els catòlics irrompen tímidament en la xarxa en forma de bloc. En els darrers mesos, cada mes es pot trobar a la xarxa un nou bloc catòlic. Els autors són laics, religiosos, polítics, periodistes i, fins i tot, un bisbe. La blocosfera cristiana o eclesial, així és com l'anomenen el periodista Jordi Llisterri i el jesuïta Eloi Aran (dos dels pioners en l'experiència), ja té un portal propi. Tot i que donar un número exacte de blocs cristians vinculats a l'Església catalana seria molt agosarat, fent un recompte ràpid es comprova que superen la trentena. Com explica Aran, «als cristians ens costa sortir de l'armari i presentar-nos senzillament com a tals a la blocosfera i a internet en general». Així, no es tracta d'una xifra espectacular però sí significativa ja que és un fenomen que va començar a créixer amb la visita del papa Benet XVI a València, i que s'ha anat consolidant en els darrers mesos fins a convertir-se en una espècie de temple virtual amb lloances però també crítiques cap a l'Església.
QUÈ TROBEM?
Una de les darreres incorporacions i més significativa a la blocosfera eclesial ha estat la del bisbe de Solsona Jaume Trasserra. A través d'un format bilingüe i auster, el bisbe convida els cristians a participar en l'Església. No hi ha un perfil tancat del blocaire cristià. Llisterri ha optat per dividir els blocs basant-se en les següents categories: missioners i cooperants, pastoral, dietaris, periodisme i política. Aquesta classificació, però, deixaria fora alguns blocs de caràcter crític com ara el de l'apostata desficiosa.La diversitat de blocs fa que sigui possible saber amb una simple repassada la situació d'un missioner jesuïta a Libèria, les experiències d'una jove cooperant a Guayaquil, el sermó de cada diumenge d'un mossèn català, les experiències de dos seminaristes de Tarragona i Girona, el dia a dia de dues germanes benedictines de Montserrat, el pols de l'Església catalana a través dels comentaris de les darrers notícies de l'àmbit religiós fets per Llisterri, l'opinió d'una mestra de religió catalana o la visió del catolicisme de Josep Maria Miró i Ardèvol, cap visible d'E-cristians. I això són només alguns exemples.
LA FORMA
Els formats també són diversos. Hi ha blocs que serveixen de dietari personal i que han substituït altres formats, com ara les cartes i altres que s'actualitzen de tant en tant i que, a més de tractar temes religiosos, s'atreveixen amb la política i els sentiments. Al darrere de molts dels blocs, hi ha gent jove que intenta mostrar una altra cara de l'Església catòlica i demostrar que la xarxa pot ser una eina més per arribar als catòlics i comunicar-se. És el cas d'Aran i d'altres jesuïtes que també han optat pels blocs. De fet, actualment a la xarxa, almenys amb format català, la presència de l'Església es limita a les pàgines oficials dels bisbats i d'algunes institucions i associacions cristianes.
)
