Sabadell va iniciar la recuperació ambiental i paisatgística del Ripoll l'any 1993, mentre que la resta de municipis de la conca fluvial –Sant Llorenç Savall, Castellar, Barberà, Ripollet i Montcada– han executat tímides accions de millora en els últims anys. El DPTOP assumirà ara la meitat dels 42.000 euros que costarà l'estudi de l'estat actual dels 40 km de curs fluvial, mentre que els sis consistoris aportaran el 50% restant.

El treball determinarà quines són les prioritats d'actuació i aportarà propostes d'intervenció paisatgística. Alhora es dissenyarà la xarxa de camins i itineraris per a l'ús social del riu, però sempre d'una manera compatible amb els valors mediambientals. Finalment, també s'exposaran mesures per protegir i mantenir la llera fluvial.

El conseller, Joaquim Nadal, va admetre que el conveni és un pas «d'arrencada i molt simbòlic», però va afegir que «les idees que es generin es posaran a disposició dels ajuntaments» perquè puguin demanar recursos econòmics. El tractament de la regeneració del paisatge del Ripoll serà «integral i integrador» i «adaptat en cada punt a les característiques de l'entorn».

Al marge del vessant pròpiament ecològic de la intervenció, l'estudi posarà cura també en les consideracions sobre el patrimoni arquitectònic i l'empremta humana al llarg de la conca. El Ripoll destaca per la presència de jaciments arqueològics, construccions preindustrials i enginys hidràulics per al reg de les hortes, tot i que la forta activitat industrial que va patir durant el segle XX van malmetre tant el paisatge com la qualitat de l'aigua, on ara es tornen a veure peixos i algunes espècies d'aus.

Nadal va proposar que el riu deixi de ser un espai marginal i deixat de banda per esdevenir un element capdavanter. I va encoratjar els ciutadans perquè facin «un gran procés d'apropiació col·lectiva dels espais fluvials». L'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, va destacar en nom de tota la resta que han assumit un compromís compartit «perquè l'aigua no té fronteres».