Olympia de Gouges, Clara Zetkin, les dones sufragistes en ple, Clara Campoamor, Antònia Adroher, Simone de Beauvoir, Germaine Greer, M. Aurèlia Campmany, Dolors Renau, la llista seria interminable i, com qualsevol tria, injusta; a més, hauríem d'afegir-hi els noms d'alguns homes. A totes les dones, a totes les persones que han treballat de forma tenaç i, a vegades, amb risc de la pròpia vida, per la millora dels drets de les dones, per l'increment de la igualtat, el 8 de març ens dóna ocasió de retre'ls homenatge, amb reconeixement i afecte.

En plena «modernitat líquida», en un moment històric en què l'oblit del passat i la desideologització és la tònica dominant, segurament no hi ha millor manera de celebrar una data com aquesta que recordar algunes qüestions elementals i, alhora, centrals. El 8 de març ens dóna sempre ocasió de recapitular, i això implica valorar les llums i les ombres. Si obrim la mirada a la societat global, la realitat mundial ens dóna molts motius de preocupació que exemplificaré només amb unes quantes dades: de cada 10 persones pobres al món, 7 són dones. El 75% dels analfabets del món són dones. A l'Àfrica, 9 de cada 12 joves infectats pel virus de la sida són dones. Arreu del món persisteix la xacra de la violència contra les dones gènere. Continua havent-hi milers de dones al món, víctimes del tràfic de persones. Persisteixen problemes endèmics que afecten la salut sexual i reproductiva de les dones de forma greu, com ara els embarassos adolescents i els avortaments irregulars. Arreu del món les dones estan infrarepresentades en els llocs de presa de decisió, tant en el món polític com en els mons econòmic i mediàtic, amb la influència que aquest fet té en l'establiment de prioritats en totes aquestes institucions i organitzacions. Tenim a l'horitzó, però, molts elements positius, moltes millores assolides, entre els quals no és menor la creixent sensibilitat dels organismes internacionals. Des que l'any 1977 l'ONU va proclamar el 8 de març com a Dia Internacional de la Dona fins ara, s'han produït fites tan rellevants com la Cimera Mundial de Pequín el 1995 i la posterior cimera, a Nova York (Pequín més 10) el 2005 i, també, l'any 2000 la Declaració dels objectius del mil·lenni que defineix la millora de les condicions de vida de les dones com un element d'importància crítica per al desenvolupament mundial. Això vol dir que se situa com un element de benefici col·lectiu extremadament rellevant, la millora de la igualtat d'oportunitats. «No podem perdre ni un minut si volem assolir ‘els objectius de desenvolupament del mil·lenni' abans del 2015. Només invertint en la millora de la situació de les dones podem esperar aconseguir aquests objectius. Quan les dones prosperen, tota la societat en surt beneficiada i les generacions successives poden abordar la vida en millors condicions. En aquest Dia Internacional de la Dona, demano que tots nosaltres actuem en aquest acord amb un sentit renovat d'urgència» va dir Kofi Annan el 8 de març de 2003.

Així que, un any més, aquesta és una bona data per recordar alguns principis bàsics: la millora de la igualtat no ha estat fruit de la casualitat, sinó de l'esforç de moltes dones i alguns homes a tot el món, especialment els darrers 150 anys. Aquest esforç ha de continuar perquè romanen moltes situacions objectives de desigualtat i romanen també molts estereotips i prejudicis en la mentalitat de tots, homes i dones, que les justifiquen i sostenen. Cap societat amb ambició col·lectiva es pot permetre no aprofitar al màxim, les capacitats del 51% de la seva població.

Sap greu sentir les nostres generacions joves que afortunadament s'estan beneficiant de les millores assolides, renegar de l'herència del feminisme, però la responsabilitat ha de ser nostra si no som capaces de reivindicar aquest patrimoni col·lectiu. D'aquí a pocs dies, es produiran dues excel·lents novetats: l'aprovació de la llei d'igualtat estatal i l'inici dels treballs per redactar un nou projecte de llei per un nou pacte de ciutadania entre homes i dones a Catalunya. Amb tot, la igualtat legal no ens garanteix totalment la igualtat real si tots plegats no ens mantenim compromesos amb aquest objectiu valorant el treball fet i renovant la il·lusió per un futur millor «amb un sentit renovat d'urgència».