dimarts, 6 de març de 2007
> Cridòria i esvalot
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Quina deu ser la traducció més correcta de la paraula castellana barullo? Perquè allò que feien els ciutadans que diumenge es van concentrar a Lorca per escridassar el president Zapatero ha estat qualificat de barullo. Si es vol afinar el matís, és una expressió que presenta dificultats. Xivarri o gatzara semblen massa alegres i lleugers. Xerinola sembla més adequat per definir una festa infantil que no pas una concentració d'espanyols de dretes indignats. Rebombori ja s'hi afina més perquè és sorollós i més aviat impersonal. Cridòria? Esvalot? Potser en el terme mitjà entre aquests dos mots hi ha el punt just. Va una mica més enllà de la cridòria i no arriba a l'esvalot. En tot cas el barullo és una actitud molt pròpia de la dreta espanyola quan està enfadada i protesta. Igual com el franquisme va exportar arreu del món la paraula caudillo, que és esmentada amb el mot original en les llengües més diverses, barullo indica una actitud específica i podria seguir el mateix camí. La gent de dretes presumeix de ser gent d'ordre, fins a haver convertit en sinònims dreta i ordre. Però quan els trenquen el plat bonic, quan no poden manar –que és el que els agrada més perquè es pensen que han nascut per a això– es llancen al barullo, a la cridòria, a l'esvalot. El practiquen arreu, sense complexos ni manies, sense temor a fer el ridícul, desinhibits, bramaires, ofensius, sarcàstics. En el Congrés dels Diputats o en el Senat ses senyories piquen de peus, interrompen, insulten, escridassen. Sort que són gent d'ordre, de casa bona, educada en col·legis confessionals. Hem de parlar també de fracàs escolar en aquest cas? A Lorca, diumenge, hi va haver una escenificació de les dues Espanyes. Uns esperaven el president del govern amb abundància de rojigualdas i amb cartells que deien Agua para todos, Zapatero anticristo, España cristiana, nunca musulmana. Davant seu van començar a desfilar els socialistes, sostenint una pancarta de suport al president. Es van enfrontar, és clar. Som al 2007. A la tomba de Cotlliure, l'esperit de Machado deu regirar-se.
|
)
