«Fa uns mesos que descobrim locals nous cada cap de setmana, això és fantàstic», assegura el Marc Caparrós mentre la fa petar amb un grup d'amics al Pòrtia. A fora, a la cruïlla entre el carrer Rosich i d'en Vilar, un altre grup que ve de l'Absenta està pensant si passar pel Pòrtia o anar directament al Pilée. Estan molt animats i es decanten per anar a treure el cap al Pilée. Una mica més enllà, una colla que ve de la Cervesera decideix anar a provar a La Racona. Situacions com aquestes, impensables fa només uns anys, ja són habituals al centre de Reus un cap de setmana qualsevol.

Fa només un parell d'anys, quan una colla de joves de Reus es plantejava sortir de nit, la primera pregunta que s'havien de fer era: «A qui li toca agafar el cotxe?» Llavors feien una copa als pocs locals que hi havia i després, cap a la costa. Ara, la qüestió és: «Per on comencem avui?» Una cervesa acabada de fermentar a La Cervesera, un te d'algun indret del món al Pòrtia, un còctel al Bogus, un combinat al Tinell, a l'Absenta, al Call o una cervesa de tota la vida al Campus? La llista es va allargant. I a tot arreu hi ha gent. De nit, el centre històric de la ciutat té vida. Anar amunt i avall s'ha convertit en una pràctica habitual, també quan les botigues ja estan tancades. De moment, però, només els caps de setmana. «A partir de dijous es va animant, però la resta de dies està tot molt mort» assegura l'Àngel Vilaseca des de darrere la barra d'un Blondie ple a vessar. «A veure si amb el bon temps la gent s'anima. A partir del mes que ve instal·larem una terrassa al carrer a veure què passa, però ja ho veus, els caps de setmana són de bojos.»

Cap a quarts de tres comença la peregrinació cap a la zona alta. El carrer Ample veu passar grups i més grups de joves que es dirigeixen als bars musicals que han anat proliferant entre la Fàbrica i la Palma. Una estona al Blanc, una més a l'Escacs i la visita obligada al Suau. El Pere Paixà recorda: «Quan vam obrir, ara farà vuit anys, tothom ens deia que no funcionaria, però és que és impossible que una ciutat gran, que està creixent en tots els sectors, no tingui també espais d'oci potents per al jovent.» Per Paixà, que ha dedicat tota la vida al sector de l'oci i l'hostaleria, el més important és la qualitat i el servei. «Això és el que ens diferencia de l'oferta d'altres poblacions.» La comparació amb la ciutat veïna és inevitable. «Hem aconseguit crear una proposta diferent de la de Tarragona, original, amb personalitat i per això la gent està responent. Abans exportàvem. Ara, importem.»

A les cinc s'obren els llums generals i la gent comença a sortir dels locals. «I ara què?» és el que es pregunta la majoria. Alguns ja en tenen prou i emprenen el camí de la retirada. A d'altres, encara els queda temps per acabar la conversa que el compliment de l'horari els ha obligat a deixar a mitges i s'asseuen als bancs del passeig. I encara hi ha un altre grup que vol més festa. Aquests són els que esperen amb candeletes que la ja coneguda ruta reusenca pugui continuar a la discoteca. Sembla que perquè això passi, encara falten uns mesos i algunes manifestacions veïnals. Mentrestant, la trama urbana del centre de la ciutat es va farcint de locals que surten gairebé com bolets i van aconseguint, de mica en mica, que Reus pugui aprofitar la nit.