Premià de Mar amaga al subsòl una autèntica joia romana. Es tracta d'un edifici octogonal, grandiós, amb més d'una vintena d'habitacions, que se suposa que en la seva primera època va tenir un ús residencial i després es va convertir en un espai més industrial. L'edifici formaria part d'un gran complex d'habitatges, agrari i industrial de cinc hectàrees i mitja d'extensió que va funcionar durant 700 anys. L'estat de conservació, segons els arqueòlegs, és excepcional. El fet que aquest edifici, de més de 700 m², hagi estat tapat per la sorra i els sediments de la riera de Santa Anna durant segles ha permès que els murs de les habitacions siguin de dos o tres metres, i això fa que Premià de Mar tingui un dels jaciments romans més importants de la Mediterrània Occidental.

S'han conservat uns banys privats, on fins i tot es pot veure el sistema de calefacció que es feia servir. També hi ha una piscina amb aigua freda, una altra amb aigua temperada, una tercera amb aigua calenta i una petita banyera. En un segon període, situat entre els segles V i VI dC, els arqueòlegs consideren que l'edifici va perdre la seva funció residencial i va esdevenir una petita indústria que acollia també llars més modestes. També s'hi ha trobat una premsa, per fer oli o vi, que demostraria aquest ús industrial. L'arqueòleg Ramon Coll reconeix que ni els més optimistes preveien trobar un jaciment tan ben conservat. Des del moment en què es va descobrir –arran de les obres a l'Horta de Can Farrerons– s'ha excavat tota la zona i també a l'espai que toca al giratori de la plaça de Calasparra s'hi ha trobat una petita necròpoli. El mosaic que es va trobar l'any 1969 a la Gran Via de Premià de Mar, que encara es conserva al Museu d'Arqueologia de Barcelona, va ser un dels primers indicis que al municipi hi podria haver importants restes arqueològiques. Tot i això, la febre constructora d'aquell temps ha fet desaparèixer troballes de gran valor. «Les barbaritats que es van fer no les haurien fet ni els mateixos vàndals», assenyala Coll. La Generalitat, la Fundació Caixa Catalunya –amb una aportació de 86.800 euros– i l'Ajuntament de Premià de Mar han participat en el projecte d'excavació –a més de l'empresa promotora de les obres, Mas Soler SA–, que ha durat set anys.