A dos quarts de sis de la tarda diversos usuaris esperen a l'estació de Caldes. Un d'ells va patir les conseqüències del caos al servei de rodalies de dimecres. «Avui –ahir per al lector– no penso pagar el bitllet. Així em cobraré la gasolina que van haver de gastar els de casa per venir-me a buscar», diu. I és que es va trobar, a quarts de nou del vespre, que el darrer tren de la jornada l'havien suspès. Els treballadors de Renfe li oferien trucar a un taxi –però no pagar-lo– i no va tenir més remei que avisar perquè l'anessin a buscar des de Celrà. Però s'ho pren amb filosofia: «Guardo justificants del 1981 que presentava a la universitat quan arribava tard pel tren», explica tot rient.

A una altra usuària, quan li preguntem si no pagarà el bitllet, ens pregunta esverada: «Que ja ve tard?» I és que, amb l'experiència que es té, el primer que pensen els viatgers és el pitjor. Tot i això, la majoria d'enquestats no coneixien aquesta iniciativa de protesta de no pagar. Però coincidien a criticar el servei de Renfe en aquesta estació. Parlen que poques vegades hi ha personal i que gairebé sempre han de pujar al tren sense poder comprar el bitllet: «I després el revisor et renya i a vegades et vol cobrar més.» I tots acaben dient: «Però és el que hi ha.»