La gent que va organitzar ahir la jornada de pujar als trens de Rodalies sense pagar deu estar carregada de molt bona fe però fa poc ús del transport ferroviari, a més d'estar viciada per la mania de convocar protestes per internet pensant que l'èxit estarà assegurat. No cada dia es pot organitzar un «passa-ho» com el de l'11-M ni tothom llegeix la literatura internauta.

Qui pot accedir a les andanes sense pagar? Només els més joves i els més àgils: els capaços de saltar-se les barreres o de cuitar a colar-s'hi enganxant-se de manera parasitària amb el viatger del davant, el qual ha d'haver pagat. Ja hem descartat de l'operació de protesta, doncs, la major part de la gent que va amb tren.

Però hi ha un aspecte més important. D'acord que hi ha usuaris que compren el bitllet cada dia passant per taquilla o per les màquines expenedores. La majoria, però, que és la que correspon als viatgers habituals i no als esporàdics, és posseïdora d'un abonament, el més comú dels quals és el 50/30. Cinquanta viatges en trenta dies. Vol dir, doncs, que t'hi posis com t'hi posis, saltis la barrera o no la saltis, tu ja has pagat a la bestreta. I que si aquell dia, el dia d'ahir, saltes la barrera has perdut el viatge. Un dels escàndols del desgavell d'aquests dies és precisament aquest: que la companyia t'estafa. Tu has pagat i ella no et dóna el servei. Basar la protesta en no picar l'abonament fa que la pèrdua sigui doble, sempre al teu càrrec i mai al de la companyia.

Com era previsible, l'operació preparada per ahir va fracassar estrepitosament. No es poden fer protestes que fracassin. La companyia encara se'n vanta, i arriba o l'interessa arribar a conclusions falses com que no tothom està tan indignat amb el servei com diuen els diaris i criden els passatgers més decidits. Si no fos perquè crec en la bona fe dels convocants que sembla que no viatgen mai en tren arribaria a pensar que les protestes d'antuvi fracassades són una iniciativa de Renfe i Adif.

Fa com els suposats sabotatges produïts dimecres al vespre, la vigília que Rodríguez Zapatero vingués a dir que, pel que fa a Renfe i a l'aeroport, anirem tan bé. Mira que oportuns, mira que bé que han anat al president del govern els sabotatges: la culpa no sempre és de Renfe ni d'Adif ni de la ministra que calla i no diu res. També hi ha ximples que calen foc i tallen fils.