El projecte de recuperació del refugi antiaeri del carrer Sant Josep, que té una altra sortida pel carrer Castell, ha tingut en compte l'excavació arqueològica, la rehabilitació de la galeria i la creació d'un centre d'interpretació, així com la tramitació de la documentació per declarar-los bé cultural d'interès local. Durant l'excavació, s'han trobat diferents objectes personals, i que la gent devia utilitzar com a amulets, potser perquè els donessin la sort necessària per sobreviure als bombardejos. És el cas d'un recordatori de les noces d'Alfons XIII, d'una moneda de 1870, d'una altra moneda molt gastada i d'una bala txeca del 1937. També s'han trobat fragments de metralla i un anell molt menut, amb una floreta decorativa, que devia perdre alguna xiqueta.

De fet, van ser les dones, els xiquets i la gent gran els que van assumir la construcció i el manteniment dels refugis que van construir-se a Flix, amb l'ajut dels tècnics de la companyia Riegos y Saltos del Ebro, que l'any anterior havien començat a construir la presa. Segons va escriure Francesc Ramon Visa a l'article Víctimes del bombardeig del 23 de febrer del 1937, a Flix van fer una xarxa de refugis en previsió de nous atacs. Al recinte de la fàbrica electroquímica n'hi havia dos, però dins de la població hi havia el refugi Cova Fumada (carrers Castell-Molí), el refugi Casa Porra (carrers Castell-Sant Josep), el refugi Obrera (carrer Escoles-local Obrera), el refugi Boladares (carrer de la Barca-Era Nova) i el refugi La Plaça (plaça d'Espanya-Costa Graner). Flix va patir més bombardejos durant tota la guerra, sobretot durant la Batalla de l'Ebre.