El flixenc Joan Descàrrega tenia nou anys quan l'aviació franquista va bombardejar per primer cop la població. Era una nit de febrer, amb una lluna plena que il·luminava tot el cel. «Recordo que només eren tres o quatre avions, que es veien perfectament al cel, i que anaven i tornaven de Saragossa, sense deixar de tirar-nos bombes», va rememorar aquell xiquet que ahir ja era un home gran. Dins del refugi del carrer Sant Josep, que durant aquells anys es va conèixer com el refugi de Casa Porra, Descàrrega va evocar aquella primera nit sota les bombes, en què ell i la seua família van amagar-se a les zones d'horta de les vores de l'Ebre. «La gent va refugiar-se com bé podia, als masos i al túnel de la presa», va explicar abans de remarcar que les bombes «van arrasar» l'hospital provisional que s'havia instal·lat a Flix per atendre els ferits del front d'Aragó. «Per sort, aquella nit només hi havia una persona», va assenyalar.

El bombardeig de Flix va ser, molt possiblement, un dels primers atacs aeris sobre la població indefensa de la Guerra Civil, com a mínim a Catalunya. El veí Cisco Montagut també era un xiquet, amb només set anys, quan aquella nit van sentir l'arribada dels avions i el seu pare va preguntar a un soldat quin seria l'abast de l'atac. «El soldat va respondre que només serien quatre esquitxades, però el pare ens va agafar als quatre germans i vam amagar-nos dins d'un forat que hi havia al carrer», va recordar. Segons Montagut, després van refugiar-se, com molts altres flixencs, en una cova que hi ha prop del cementiri. «Hi havia molta gent amb llençols, i com que hi havia tanta lluna, podíem veure els avions», va dir. «Després, no he tornat a anar-hi mai més, a la cova aquella», hi va afegir. Montagut va detallar que l'endemà al migdia va haver-hi un altre bombardeig, però que ell i la seua família ja havien fugit al mas, on van passar gairebé tota la guerra. Amb tot, ahir encara recordava el racó del refugi del carrer Sant Josep en què ell havia passat alguna nit, i l'assenyalava als fotògrafs, com si haguessin de captar la imatge perduda d'un xiquet embolcallat en una manta. De fet, la història del primer atac aeri sobre Flix també s'havia perdut fins que l'historiador local Francesc Ramon Visa va publicar un article al número de febrer del 1992 de la revista La Veu de Flix. Visa va posar noms a les víctimes mortals: Josep B. Arbolí, Batiste Mur, Pere-Pau Bagés, Antonio Ortiga, Salvador Biarnés i el matrimoni Santamaria-Santaliestra. Només hi ha una sola persona sense identificar.