La prova pilot va permetre avaluar les tècniques per al sanejament dels materials contaminats que s'acumulen a la presa de Flix, a través de diferents processos tèrmics i químics. Segons el Ministeri de Medi Ambient, totes les dades obtingudes van ser satisfactòries, i es va comprovar l'efectivitat dels processos i dels filtres utilitzats per inertitzar els residus. Segons els científics, a l'embassament hi ha més de 300.000 tones de sediments contaminats per l'activitat centenària de la planta d'Erkimia (avui Ercros), però sobretot per l'abocament dels residus de la producció del fosfat bicàlcic entre 1973 i 1988.

Una «bomba de rellotgeria» que molts flixencs ja intuïen, però que la resta de catalans van descobrir una nit de setembre del 2004, quan TV3 va revelar un informe del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que per primer cop posava noms i cognoms als residus. Metalls pesants, mercuri, compostos organoclorats i altres elements tòxics i radioactius que han contaminat els sediments fluvials retinguts a la presa. Els elements radioactius, que són els que van generar una alarma social i mediàtica més important, van començar a produir-se a partir del 1973, l'any en què el polígon electroquímic va inaugurar la planta de fosfat bicàlcic. Ercros va abocar els residus de la fosforita, una roca amb radioactivitat natural, directament a l'Ebre fins que el 1988 va obrir l'abocador del Racó de la Pubilla, si bé els fangs no van depurar-se fins l'any 1996.