diumenge, 18 de febrer de 2007
> Reflexió punyent de l'excés
M. PALAU.
|
Ester Partegàs (la Garriga, 1972) és una artista jove amb un recorregut important i conegut. L'etiqueta de creadora emergent li queda ja una mica lluny. Però la seva obra continua traspuant una frescor especial, indispensable per submergir-se en la creació actual. En certa manera, el seu treball –així com el de Carles Congost– lidera la consciència de grup de la generació més jove d'artistes catalans. Les peces de Partegàs parteixen de l'escultura contemporània, entesa de manera expandida, amb un caràcter molt plàstic, sovint elaborat des de la manualitat del dibuix, la pintura i l'objecte, i incorporant en el procés recursos lingüístics, tècniques fotogràfiques i digitals. Tal com ella mateixa assenyala, tot plegat és «un procés que sempre està depenent de les necessitats i projeccions del pensament crític». Perquè Partegàs, que des del 1997 viu a Nova York, ha fet sòlida la seva pràctica artística amb una audaç crítica a la societat de consum i d'excessos. Només cal visitar aquests dies la mostra que presenta a la galeria Nogueras Blanchard de Barcelona, Grasses saturades, en la qual unes opressores cadenes pintades a les parets de la sala ofusquen l'espai expositiu i desconcerten la ment –l'esperit!– de l'espectador. Partegàs és una artista intel·ligent que defensa amb convicció que l'espectador també ho és, i és així com aconsegueix involucrar-lo per la via directa en la seves rotundes reflexions. Molts recordaran encara la brillant exposició que va presentar, l'any 2003, al Centre d'Art Santa Mònica, Els somnis són més poderosos que els malsons, una punyent i àcida reflexió dels espais de trànsit en estacions, aeroports i centres comercials. Partegàs és una incansable: no para de treballar i ho fa amb la coherència i el rigor que tant caracteritza la seva trajectòria. Al març prendrà part en un projecte col·lectiu organitzat pel govern espanyol a Cartagena de Indias (Colòmbia), que consisteix en una sèrie de peces per a espais públics de la ciutat. I cap a la tardor hivern, té dues exposicions individuals de pes que de ben segur marcaran el seu futur pròxim: a la galeria Christopher Grimes de Los Angeles i al Centro de Arte Reina Sofía de Madrid.
|
)
