«El meu públic són els jurats dels concursos.» Telmo Moreno (Barcelona, 1979) es mostra escèptic respecte a la repercussió pública de l'art, en aquest cas el seu, tot i reconèixer que el sector té sovint el vici de la queixa permanent. La seva principal preocupació és produir, tot i que les facilitats són escasses. «La música mou més gent, però l'art no excita gaire», opina.

Malgrat que també ha fet pintura, la seva activitat creativa es decanta clarament per l'audiovisual i les estratègies manipuladores dels mitjans de comunicació i la publicitat. Ell ho defineix així: «El meu treball consisteix a intentar fer un ús no demagògic d'un mitjà demagògic per naturalesa, la representació audiovisual. Per fer-ho, poso en escena un relat moral qualsevol (per exemple, evidenciar el procés de legitimació d'una obra) i simultàniament em dedico a assenyalar quines poden ser les baixes passions, encobertes per aquells nobles propòsits, de les parts implicades, especialment de la meva. Tot amb to de broma, però prenent-m'ho seriosament.» La intenció de Moreno és mostrar el mitjà audiovisual com el que és: un simulacre efectiu. Segons ell, se situa «entre una pel·lícula de Godard i i un anunci de compreses».

Actualment treballa en un projecte que contraposarà una obra elaborada a partir dels estàndards de l'art (contextualitzar, donar veu a una comunitat...) amb una altra que serà tot el contrari i en sentit negatiu, titulat Cómo se hizo la obra adecuada. També participa en el festival Panorama d'Olot (amb un treball inspirat en el tràiler cinematogràfic) i tindrà una exposició com a guanyador de la 9a Biennal d'Art d'Amposta.