El grup de patrimoni històric i cultural dels Mossos d'Esquadra ha vist com en quatre anys el nombre de denúncies per robatoris i espolis registrat a Catalunya queia en picat –de 91 casos el 2002 a 22 el 2006–, però cada vegada és més freqüent que els encarreguin buscar a Barcelona peces robades en altres punts d'Europa. Ara mateix tenen un cas d'aquest tipus entre mans. «Estem passant de país espoliat a país espoliador», assegura el caporal Tomàs Rabadán, cap del grup.

La unitat va ser creada el 1986 a petició dels responsables del Departament de Cultura de la Generalitat, desesperats per una onada d'espolis en jaciments ibers al Maresme. «En dues dècades, la situació ha fet un tomb perquè l'administració ha invertit molts esforços a controlar els jaciments, i els agents dels grups rurals dels Mossos i del Seprona, de la Guàrdia Civil, han adquirit els coneixements bàsics per detectar els espolis», argumenta Rabadán.

D'espolis en jaciments arqueològics a Catalunya se'n denuncien entre cap i quatre cada any, tot i que la policia creu que hi ha «molta xifra negra»: malgrat que s'hagi avançat en la catalogació, és impossible saber exactament què hi ha sota terra i què hi falta per denunciar-ho.

Pel que fa a l'art i a les antiguitats, els robatoris en esglésies de la Catalunya interior –Osona, la Garrotxa i el Pla de l'Estany, d'on va ser robada l'arqueta de Sant Martirià de Banyoles– i en masies de l'Empordà s'han anat reduint amb diverses operacions policials, la insistència dels gremis d'antiquaris a publicar les imatges de les peces robades en els seus butlletins i la recomanació als professionals perquè consultin les bases de dades de la Interpol.

Ara, en canvi, «és fàcil trobar a Barcelona peces precolombines, egípcies o de l'Iraq», apunta Rabadán. «Barcelona és una plaça fonamental del mercat de l'art al sud d'Europa. Ho és en la compra i venda legal i també en el tràfic», reconeix. L'interès i la capacitat econòmica dels col·leccionistes catalans és, en part, l'imant que atrau peces sostretes, però també hi influeix la situació geogràfica, que situa a Catalunya intermediaris, traficants que proveïxen col·leccionistes de tot el continent.

Així arriben milers de peces, com ara les confiscades aquesta setmana per la Guàrdia Civil en cinc escorcolls a Barcelona, on van detenir dos col·leccionistes i un intermediari vinculats a una xarxa d'espoliadors que havien saquejat 31 jaciments arqueològics d'Andalusia. «Els espolis es fan al sud perquè els jaciments estan menys controlats i perquè la riquesa arqueològica d'Andalusia és molt superior a la de Catalunya, on els assentaments eren més senzills perquè eren en terra de pas», aclareix el caporal dels Mossos.

Els especialistes de la Policía Nacional també recorden haver trobat a Catalunya peces espoliades a Andalusia. L'any passat, el cap del grup a Barcelona va tenir l'oportunitat de descobrir «un museu particular» a casa d'un col·leccionista implicat.