El portaveu de l'Associació Cinegètica de Barraquistes del Baix Ebre i del Montsià, Xavier Fontana, va reiterar ahir que les denúncies als caçadors no haurien d'haver-se instruït per la via penal, i va atribuir la situació a «l'enfrontament personal» entre barraquistes i agents rurals. «Els agents del Seprona sempre són molt correctes, però amb els forestals sempre tenim problemes», va lamentar Fontana, que va remarcar que la caça en barraca és una pràctica ancestral. Fontana va advertir que una sentència condemnatòria representaria la fi de la caça en barraca, mentre la Generalitat està pendent que la Unió Europea autoritzi el nou reglament que permetria, com a excepció, la continuïtat d'aquest mètode de caça tradicional al Baix Ebre i al Montsià.

De fet, els arguments de la defensa de Miquel Chimeno es van fonamentar en el caràcter tradicional de la caça en barraca, així com a rebutjar la tipificació de delicte penal. L'advocat va insistir que fins ara totes les sancions per caça en barraca s'havien tramitat per la via administrativa, i va sol·licitar al jutge l'absolució del caçador d'Alcanar. En aquest sentit, el cas jutjat ahir es remunta a la nit del 18 de novembre del 2005, quan els agents rurals van inspeccionar la barraca que Chimeno té al seu càmping d'Alcanar. A partir de les preguntes que el fiscal i la defensa van realitzar tant a l'acusat com als agents rurals, va quedar demostrat que Chimeno estava caçant amb un reclam electrònic, i que no es trobava a la barraca sinó dormint en una casa propera. L'acusat es va negar a entregar l'aparell als agents, com es va poder veure en un DVD enregistrat pels forestals. A més, el fiscal va assenyalar que si Chimeno dormia no podia controlar en tot moment la quantitat i les espècies d'ocells que quedaven enganxades a la barraca. Per tant, el fiscal va remarcar que la caça en barraca és un mètode «massiu, no selectiu i indiscriminat». De fet, l'altre punt en què es van centrar les preguntes del fiscal i de la defensa va ser la possibilitat que tenen els caçadors d'alliberar aquelles aus protegides o amenaçades que cauen a la barraca, amb l'ús d'un dissolvent que els permet netejar el vesc de les plomes.

DECLARACIÓ DE GIMENO
Per sorpresa, la defensa va sol·licitar la declaració del director dels serveis territorials de Medi Ambient. Víctor Gimeno, que va explicar que ell mateix va ser imputat per la fiscalia per un presumpte delicte de prevaricació amb motiu de la tramitació de les denúncies als barraquistes, no va poder certificar que la caça en barraca siga una pràctica selectiva, però va defensar el seu caràcter «ancestral». Gimeno també va parlar del reglament que la Generalitat ha enviat a Brussel·les, per regularitzar la caça en barraca.