...ituals, 30 minuts. Amb la nova avaria d'ahir, el trajecte va ser de dues hores. Els viatgers de la línia C2 (Sant Celoni-Sant Vicenç de Calders) que van agafar el tren que sortia a les 10.35 de Granollers ahir van deixar de creure en les matemàtiques: el tren va estar aturat 20 minuts a l'estació de Montmeló i 25 minuts més a la de Mollet.
A l'estació de Montcada i Reixac el tren va estar parat sis minuts més i a Sant Andreu Comtal, uns vuit minuts, fins que els usuaris van sentir per megafonia que en una altra via d'aquesta estació hi havia un tren que estava a punt de sortir cap a Vilanova i la Geltrú, la seva direcció. Aleshores el passatge en ple va baixar per mirar d'agafar l'altre tren.
Durant el trajecte, sumant les diferents parades, els viatgers van arribar a escoltar una vintena de vegades els anuncis de megafonia que advertien dels retards. «Els trens van amb molta irregularitat, i tant!», remugava una usuària, amb la paciència ja acabada. Mentrestant, una persona amb una targeta a la solapa amb una «i», presumiblement d'«informador», que havia pujat al tren a Montcada, es mantenia arrecerat a la porta, i a la pregunta dels viatgers de «quan sortirà aquest tren?», la resposta era de tot menys informativa: «No en tinc ni idea, el tren va parant una estona a les estacions.» Renfe va informar ahir que havia mobilitzat 189 informadors. Els usuaris no entenien res: durant aquesta odissea de viatge van veure passar en direcció contrària, cap a Sant Celoni, tres trens de Rodalies, un Catalunya Express que excepcionalment feia totes les parades i un tren de mercaderies, mentre que el seu comboi feia grans pauses a les estacions. El retard descomunal acumulat crispava els nervis del passatge. Tothom anava tard. La Kelmi era a un quart d'una del migdia encara a l'estació de Sant Andreu, quan tenia hora al metge a la Vall d'Hebron a les dotze. En Pere, que treballa en una empresa de productes d'animació, arribava massa tard a la feina per poder parlar amb el Japó, i la Noèlia ja no arribava a l'hora a una reunió de la feina.
