dilluns, 22 de gener de 2007
> Burro, Mas i Carretero
la galeria
SAÜL GORDILLO.
Ara va de bo, això. Vivim el postpujolisme real i efectiu. Un cop superat el maragallisme, continuïtat lògica del pujolisme, l'oasi català tremola de veritat. Temps de canvi, un pèl tard, potser, però canvi, al capdavall. La primera rèplica va ser la dutxa escocesa del debat estatutari, amb onades sobiranistes el 18-F, abstenció galopant el 18-J i la reedició del govern d'esquerres. La segona rèplica, de menor intensitat en l'escala de l'opinió publicada, arriba ara que Montilla ha rellevat Maragall, quan l'Espanya federal entra en crisi pel retorn de la violència a l'escena espanyola. La sacsejada amenaça el desenvolupament estatutari català. Zapatero i Solbes han donat pistes de les seves intencions d'alentir el desenvolupament estatutari, amb el finançament com a clau de volta. Mentrestant, la T-4 és l'expressió d'un poderío centralista que condemna el Prat a esdevenir mig hub o aeroport de baix cost. I mentrestant, les crides a «la rectificació» política i col·lectiva fan forat en Pujol, que es deixa enredar per gent que pateix la síndrome del pont aeri per renyar la bona gent del país, irònica i compromesa o totes dues coses alhora. Com que no podem dur el «CAT» en lloc de la «E» a la matrícula, ni tan sols al costat, ens hem de conformar amb el burro català. Però els habituals de la faraònica T-4 ens censuren. Que provincians que som, oi? Per acabar-ho d'adobar, Mas i Carretero són víctima, l'un, i tonto útil, l'altre, per dividir forces no sucursalistes. Genial.
|
