L'art públic ja no és el que era. Fins fa relativament pocs anys, homenatjar una personalitat del tipus que fos amb un monument a l'espai públic era sinònim de grandiloqüència, solemnitat, pompositat. Totes les ciutats acumulen estàtues i busts que deixen força indiferents aquells que s'hi passegen a prop, obres amb un esperit pretensiós que s'acaben convertint en elements tediosos, grisos, del mobiliari urbà. Però bufen vents nous en l'art contemporani públic. Els creadors actuals entenen una escultura a l'aire lliure com una obra més subtil, més humana, més pròxima al ciutadà. Amb menys aires de grandesa i més capacitat de sorprendre el ciutadà. Per honorar el llegat d'una personalitat, ja no recorren a la típica estàtua superba, al típic bust altiu.

Els artistes Jordi Dalmau i Lídia Górriz formen part dels nous corrents creatius que han revitalitzat i regenerat l'art públic. En les seves obres imprimeixen rotunds missatges sobre la memòria històrica amb estratègies lúdiques, sempre amb un toc fi d'humor i ironia. Ahir van inaugurar una escultura a la rambla del Fondo de Santa Coloma de Gramenet que ret tribut a l'alcalde màrtir Celestí Boada. L'honora de la manera següent: dues ics de ferro pintades de vermell, de dimensions grans però no monumentals, custodien una olivera. És una segona versió del monument que, aquests mateixos artistes, van fer a l'avinguda Francesc Macià i que, per motius urbanístics, s'ha hagut de traslladar. De la primera intervenció escultòrica dedicada a l'alcalde afusellat, només se n'ha conservat l'olivera i la placa commemorativa.

La ics és un símbol polièdric. El món és rodó però els grans misteris de la vida s'amaguen darrere una ics. Una ics representa un enigma, una incertesa, un interrogant. Com el que va posar fi a la vida de Celestí Boada (1902-1939), dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya a Santa Coloma, alcalde de la ciutat entre l'octubre de 1936 i el maig de 1938, afusellat al Camp de la Bota el 19 d'octubre de 1939. Sense judici, una ics se'l va emportar a la tomba. La ics també simbolitza una acció: eliminar, suprimir. Però, és que es pot esborrar la memòria?

No és una sinó dues les ics que formen l'escultura de la parella d'artistes Dalmau i Górriz. L'una al costat de l'altra representen el segle XX, el segle de Celestí Boada. A prop, sobre l'herba, s'alça la petita placa commemorativa que emula un tímid u de segle XXI. Una tímida esperança. L'una davant l'altra protegeixen l'olivera i alhora emmarquen un parèntesi, metàfora del passat més fosc de la història recent d'aquest país.