Pel president de Caixa Girona, Arcadi Calzada, les darreres temporades d'exposicions de la Fontana d'Or han reafirmat la seva condició de programador d'art referent a tot Catalunya. L'any passat, 400.000 persones van visitar el centre, «una xifra que fa uns anys era impensable que es pogués assolir en una ciutat com Girona», creu Calzada. Tant és així que l'obertura d'una seu a Barcelona, prevista entre el febrer i el març de l'any que ve, ha provocat moltes expectatives en el circuit artístic de la capital catalana. El Centre Cultural de Caixa Girona a Barcelona no substituirà la funció que compleix la Fontana d'Or. Una funció que fa possible que, fora de Barcelona, s'ofereixin propostes artístiques d'interès. Per tant, «hi haurà dues programacions paral·leles, una a Barcelona i l'altra a Girona», subratlla Calzada. Per ara, l'entitat financera no vol anunciar on s'emplaçarà la nova seu, tot i que assegura que serà «molt cèntrica».

El principal al·licient de la programació artística de la Fontana d'Or és que totes les exposicions, excepte dues, són de producció pròpia. Això no treu que, en alguns casos, es comparteixi la producció amb institucions de fora de Catalunya, de tal manera que es garanteix la itinerància i, alhora, que el projecte surti més econòmic per a la Fundació Caixa Girona. En total, la programació d'enguany representa, per a la fundació gironina, una inversió d'uns 1,2 milions d'euros, una xifra molt baixa gràcies a la itinerància de les exposicions.

La programació a les plantes preromànica i dels arcs de la Fontana d'Or arrencarà demà dijous amb la inauguració de la mostra Dibuixants, humoristes i il·lustradors de ‘La Vanguardia' 1881-2006, un projecte que ha comissariat Daniel Giralt-Miracle en el marc del 125è aniversari de la fundació del diari. Aquesta mostra examina els dibuixos artístics, satírics i polítics, els còmics i els acudits que han estat publicats a La Vanguardia per diverses generacions de creadors.

La segona exposició de la temporada promet ser una de les més visitades: Tintín en el món d'Hergé, a partir del 16 de març. És un projecte didàctic –«millor que el que exposa actualment el Pompidou», segons Calzada– que recopila 500 dibuixos originals, fotografies, llibres, cartells, postals i tot d'objectes entorn del món del gran il·lustrador Hergé, de qui aquest any se celebra el centenari del naixement, i la seva creació més coneguda, Tintín. Les obres procedeixen d'una de les col·leccions privades sobre Hergé i Tintín més importants del món, propietat de Jordi Tardà, que s'ha fet càrrec del comissariat de la mostra.

El 25 de maig, la Fontana d'Or rebrà un altre dels plats forts d'aquesta temporada: L'època cubista. Un raonat desajustament dels sentits, una mostra que ocuparà totes les sales del centre cultural de Caixa Girona per explicar tot el que va significar aquest revolucionari moviment artístic. En aquest cas, la producció ha anat a càrrec de l'Ajuntament d'Alacant, població on es veurà abans de Girona. Els números i els noms donen una idea de la dimensió de la proposta: s'exposaran 74 obres de 43 creadors, entre els quals hi ha Picasso, Braque, Léger i Gris.

Les comissàries Glòria Bosch i Susanna Portell presentaran, el 20 de juliol, l'exposició Berlín-Londres- París- Tossa. La tranquil·litat perduda, en què revelaran l'ambient artístic que va viure el poble entre el 1916 i el final de la Guerra Civil. Les dues últimes exposicions a les plantes preromànica i dels arcs estan protagonitzades per dos vells amics. El 14 de setembre s'obrirà una antològica del precursor de l'escultura moderna Juli González –comissariada per Antoni Niebla, ocuparà totes les sales del centre– i el 15 de novembre, una mostra de Torres-García –comissariada per Marc Domènech– dedicada molt específicament a l'empremta primitivista del geni constructivista.

La programació de la sala romànica de la Fontana d'Or no es queda curta: obres de gran format de Viladecans, un recorregut per la història de la màquina d'escriure, una mostra dels 100 anys de l'Institut d'Estudis Catalans, un cara a cara fotogràfic de la Costa Brava entre Català-Roca i Miserachs, i un recordatori emotiu dels 40 anys del premi Bertrana.