Els vuit educadors contractats –quatre dones i quatre homes– han estat aquesta última setmana a Barcelona formant-se a la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, amb el suport de la Universitat de Barcelona. I de manera immediata podrien començar a treballar. Sis d'aquests educadors formaran part d'un equip d'atenció al menor, que treballarà a la ciutat marroquina de Tànger, i que intentarà identificar possibles nois que planegin emigrar. Per identificar-los, aquest mateix mes de gener s'han començat a organitzar activitats esportives a dues escoles de Tànger, on s'ha comprovat que van estudiar molts joves marroquins que després van emigrar a Catalunya, segons ha explicat Xavier Soley, director general de la DGAIA.

L'equip d'atenció al menor, però, també s'encarregarà de posar-se en contacte amb les famílies d'adolescents marroquins que van emigrar sols i ara estiguin en algun centre de menors de la Generalitat. «Entrevistaran la família, faran un diagnòstic de la seva situació i se'ls proposarà que el jove torni al Marroc», diu Andreu Camps, director del programa Barcelona Tànger. Si la família hi està d'acord i el noi també, el jove serà repatriat. El retorn al seu país d'origen, però, es farà de manera tutelada per evitar situacions com les denunciades el maig del 2005 per SOS Racisme, el Consell General de l'Advocacia i la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat. Aleshores van presentar un informe amb nombrosos casos documentats de nois que havien estat repatriats –alguns des de Catalunya– i que la policia marroquina havia maltractat a la frontera.

Amb el programa Barcelona Tànger, «l'educador de referència del menor al centre de la Generalitat acompanyarà el noi en avió fins a la frontera del Marroc, i allà l'estarà esperant l'equip d'atenció al menor», ha detallat Camps. «Si el jove viu a Tànger, tornarà amb la seva família. Però si és d'una altra ciutat o un altre poble, l'acollirem en un pis d'autonomia», hi ha afegit. Amb aquest objectiu, la Generalitat ja ha llogat dos pisos a la ciutat marroquina, que en l'actualitat s'estan moblant. A cada pis podran viure set joves, i hi haurà dos educadors, segons Camps. D'aquesta manera, la Generalitat ha optat finalment per un model residencial de capacitat reduïda i totalment innovador –i tal com defensaven la majoria d'entitats que treballen amb menors immigrats a Catalunya–, i no pas per un gran centre de 50 places, com havia plantejat inicialment.

D'altra banda, la Generalitat també està a punt de tancar un acord per instal·lar un centre de formació professional a Tànger, on estudiaran tant els joves que estiguin als pisos d'acollida com els que hagin tornat amb les seves famílies. Després de formar-se al centre, podran fer pràctiques a empreses i, amb aquesta finalitat, la Generalitat està creant una cartera de trenta-cinc empreses catalanes i marroquines disposades a «oferir pràctiques laborals als joves, però també contractes d'aprenentatge i inserció laboral», declara Camps. «Estem a punt de tancar un acord amb nou.»

«L'objectiu és que el retorn al Marroc es plantegi com una sortida real per als menors que ara hi ha a Catalunya, amb un programa formatiu i, si cal, suport assistencial», ha destacat el director general de la DGAIA, que ha afegit que l'únic que falta ara per donar el tret de sortida definitiu al programa, destinat a joves menors de 18 anys, és que el govern marroquí ratifiqui l'acord. Amb tot, Camps destaca que l'executiu de Rabat ja ha col·laborat fins ara proporcionant infraestructures (pisos, centres, etc.), i facilitant les gestions administratives.

Camps ha calculat que el programa Barcelona Tànger –dotat amb dos milions d'euros per a tres anys: un aportat per la Generalitat i l'altre per la Unió Europea– podria beneficiar ja aquest any una cinquantena de joves.