Aquest comunicat d'ETA era molt esperat per saber si l'atemptat del 30 de març passat a l'aeroport de Barajas significava la ruptura de l'alto el foc permanent que havia decretat feia nou mesos o equivalia a un «avís seriós» de l'organització armada basca al govern espanyol pel que considera una falta de gestos del govern de l'Estat en relació amb el procés de pau com va fer l'IRA a Canary Wharf. Segons el comunicat difós ahir, l'atemptat de Barajas havia de ser això, una advertència seriosa, però va acabar amb tragèdia en provocar la mort de dues persones que estaven dormint al cotxe aparcat a la terminal 4 on hi havia el cotxe bomba carregat amb 200 quilos d'explosius. En el comunicat, en què fa un repàs dels nou mesos de treva, ETA afirma que l'alto el foc permanent iniciat el 24 de març del 2006 continua vigent i es reafirma en els objectius expressats en la declaració del 22 de març en què manifestava la disposició a «impulsar un procés democràtic al País Basc per construir un nou marc en què siguin reconeguts els drets que com a poble els corresponen i assegurant amb vista al futur la possibilitat de desenvolupament de totes les opcions polítiques». Un procés que continua bloquejat, segons assegura l'organització armada basca en el comunicat, en què assumeix l'autoria de l'atemptat de Barajas. En relació amb aquest atemptat, diu que l'objectiu d'aquesta acció armada no era causar víctimes. En l'ampli comunicat, difós al diari basc Gara i redactat íntegrament en euskara, ETA critica «que no s'hagués desallotjat l'aparcament» tot i les tres trucades telefòniques que van fer, amb més d'una hora d'antelació, que detallaven l'emplaçament exacte de l'artefacte per evitar que hi hagués víctimes. En un gest també inèdit fins ara, ETA expressa el condol als familiars i els amics de les víctimes i al poble de l'Equador.

L'organització armada responsabilitza el PSOE i el govern espanyol d'haver provocat aquesta greu situació per haver «posat obstacles sense parar al procés democràtic». En aquest punt, afirma que el govern espanyol continua sense complir els seus compromisos d'alto el foc i que en comptes de buscar un nou marc polític i jurídic ha apostat per fixar com a màxim la Constitució Espanyola. A més en aquests nou mesos, afirma ETA, el govern espanyol ha mantingut la seva estratègia repressiva. I posa com a exemples la creació de la doctrina Parot, el manteniment de la llei de partits, la prohibició d'actes, rodes de premsa i manifestacions de l'esquerra independentista basca, l'obertura de sumaris, detencions, tortura i l'augment del nombre de controls policials als pobles del País Basc. També fa referència a la situació dels presos bascos i al cas concret d'Iñaki de Juana Chaos, que el considera com una mostra de «crueltat sense fronteres». Tot i aquesta situació de repressió, ETA, diu el comunicat, ha mantingut la seva aposta a favor del procés de pau. Aposta que ratifica en el comunicat i assegura que a diferència del govern espanyol en aquests nou mesos ETA ha fet grans passos a favor del procés. En aquest punt, posa com a exemple el fet que durant el 2006 va veure morir a les presons dos presos bascos i l'organització armada basca va mantenir l'aposta pel procés de pau.

CRÍTIQUES AL PNB
En el comunicat, no només critica l'actitud del PSOE i del govern espanyol, també llança dures crítiques al PNB. «Volem denunciar l'actitud mostrada pel PNB d'Imaz en aquests últims mesos ja que ha actuat contra l'esquerra independentista alimentant la línia del govern espanyol».

EL FUTUR
Amb vista al futur, ETA recorda que l'oportunitat per desenvolupar el procés democràtic «arribarà a través d'un acord polític que reculli els drets i mínims democràtics que es deuen al País Basc» i insta el govern espanyol a desterrar fórmules policials i polítiques fracassades.

Finalment, hi afegeix que les seves decisions i respostes seran en concordança amb les actituds del govern espanyol, és a dir, si l'executiu fa passos endavant en el procés ETA respondrà a aquests gestos ja que manté la voluntat de reforçar i impulsar el procés.

ADVERTÈNCIA D'ETA
Però també diu que si continua la situació d'«agressió» contra el País Basc, l'organització armada també té la ferma determinació de respondre, tal com va anunciar en el comunicat del 18 d'agost.
En una roda de premsa al Congrés a primera hora de la tarda, el ministre de l'Interior , Alfredo Pérez Rubalcaba, va assenyalar que encara no havia pogut llegir el comunicat i que, a l'espera de fer-ho «amb compta i analitzar-lo a fons», es va limitar a dir que a «ETA només li queda el camí de posar fi a la violència». Interrogat sobre quines eren les condicions que posaria el govern per prendre el diàleg amb l'organització armada, va respondre que «en aquests moment no penso que es pugui reprendre aquest diàleg». Des del PSE, el seu dirigent Rodolfo Ares, assegurava a través d'un comunicat que als socialistes bascos «el que ens importa d'ETA és el que fa i no el que diu» i, afegeix, l'«atemptat de Barajas és molt més explícit sobre les intencions d'ETA que qualsevol comunicat». Per la seva banda, Ezker Batau, va qualificar el comunicat de «decebedor», ja que, segons la seva opinió, mostra l'«immobilisme» de l'organització armada basca.