Carles Fontserè es podria haver reclòs a la seva casa i estudi de Porqueres, a can Tistà, el mas on va anar a viure amb Terry Broch, la seva dona, nord-americana, quan va retornar de Nova York. Però no va ser així. El seu inconformisme no el va silenciar ni un llarguíssim exili que, tot s'ha de dir, ell mateix havia definit com «de primera» després, això sí, de passar per uns quants camps de concentració (Perpinyà i Sant Cebrià). Fontserè, l'últim i el més singular exponent del cartellisme republicà, no es va oblidar mai dels que l'havien patit de tercera. I fonamentalment, en memòria seva, va seguir la lluita, una lluita aliada amb les múltiples possibilitats que permet la creació. Els últims anys, consagrat de ple a escriure les seves memòries. I implicat en la causa pel retorn dels papers de Salamanca. Tots els seus originals van ser espoliats poc després de l'ocupació de Barcelona. Actualment, conservava quatre originals, procedents de donacions d'altres col·leccions.

Fontserè va ser un personatge amb una pàtina atípica. Fill d'una família de la mitjana burgesia barcelonina, el seu pare era un carlista militant que li va inculcar les seves idees conservadores. Però la fugida del pare amb una altra dona el va fer canviar radicalment de pensament. Mal estudiant, va voler formar-se a La Llotja però ho va deixar aviat perquè no s'hi sentia a gust. Per sempre més seria un autodidacte. Abans de la guerra, ja tocava diverses tecles: publicava il·lustracions en revistes, feia de publicista i pintava cartells cinematogràfics.

Durant la Segona República i la Guerra Civil, va emergir amb força el seu art reivindicatiu: els cartells anarquistes per a la CNT, la FAI i el POUM l'han convertit, amb perspectiva històrica, en el cartellista català més actiu de tots els temps. El seu cartell més famós és, sens dubte, Llibertat!. Soldat a les Brigades Internacionals, el 1939 es va exiliar a França, més tard se'n va anar a Mèxic –on va treballar d'escenògraf per a Mario Moreno Cantinflas–, però el gros d'anys del seu exili el va passar a Nova York, entre el 1951 i el 1973, on va fer de dibuixant de còmic, de director artístic, d'escenògraf, de fotògraf... I de taxista.

El 1984, quan ja feia onze anys que havia tornat, va exposar al Palau de Pedralbes un muntatge gràfic de Nova York que va impactar, pel seu caràcter innovador, el públic català. Un any després, la Generalitat li atorgava la creu de Sant Jordi. Justament, aquesta mostra que es va veure a Pedralbes s'exposa ara, fins al 4 de març, a l'Espai Cultural de Caja Madrid, a la plaça de Catalunya de Barcelona. Per a aquesta segona ocasió, Fontserè va ampliar el seu relat gràfic de la ciutat nord-americana amb uns murals dedicats a les Torres Bessones. L'exposició es va inaugurar el mes passat però Fontserè no hi va poder assistir perquè feia poc havia patit un accident domèstic. Al març, Fontserè havia complert 90 anys, aniversari que va servir perquè diverses entitats promoguessin una tramesa popular de postals de felicitació, en una web. Al juny, un dels seus cartells va acaparar el protagonisme d'un acte organitzat per la plataforma Estatut, jo sí, que es va celebrar a l'Auditori de Barcelona.

Fontserè no ha parat de defensar les seves conviccions i, molt sovint, ha parlat sense pèls a la llengua, posant el dit a la llaga a certs temes que semblaven intocables. Per exemple, criticava amb rotunditat les diferències que hi va haver entre uns i altres exiliats. Ho explicava així a El Punt l'any 2003: «No em queixo de la meva circumstància personal, perquè sempre he dit que els anys de l'exili m'ho vaig passar molt bé, i que fins i tot vaig estar als millors restaurants de París i Mèxic, sinó de la situació dels refugiats anònims, els de tercera, els que van desaparèixer mentre l'elit intel·lectual i política era rescatada i enviada a Mèxic amb un passatge pagat amb l'or del govern de Negrín. Del mig milió de refugiats espanyols que hi havia a França el 1940, només van poder fugir a Mèxic una minoria d'escollits, uns dotze mil a tot estirar, i jo, per cert, no vaig ser un d'ells.»