Saddam Hussein va ser penjat a les quatre de la matinada a l'Iraq, just abans que sortís el sol, per no interferir en la festa de l'Eid, la segona més important entre els sunnites, que va començar ahir. S'havien preparat dues forques, una dins del perímetre controlat pels nord-americans a Bagdad, i una altra a fora, a la seu de la cinquena divisió d'Intel·ligència de Qadhimiya, on finalment va ser executat. Segons el jutge, l'expresident va ser penjat en presència d'un representant de la fiscalia general i un representant del primer ministre iraquià, a més d'un viceministre de Justícia, un religiós i un metge. El conseller de Seguretat Nacional de l'Iraq, Muafaq al-Rabai, present en l'execució, va afirmar que Saddam Hussein semblava «sòlid i no es va resistir a morir». «No temia la mort. Quan es va acostar a la forca em va mirar i em va demanar a mi que no tingués por», va explicar.

Els dos assessors de Saddam Hussein, el seu germanastre Barzan al-Tikriti i l'exmagistrat Auad al-Bandar no van ser executats amb ell com s'havia informat anteriorment.

Hores abans de l'execució, Raghad Saddam, la filla gran del dictador, va demanar que el seu pare fos enterrat a la capital del Iemen. Fonts iraquianes van dir que el cos del dictador serà lliurat a la família, però els membres del seu equip d'advocats temen que les restes de l'expresident siguin enterrades en una tomba sense identificar.

El primer ministre iraquià, Nuri al-Maliki, va fer una crida als seguidors de Saddam Hussein perquè canviïn la seva estratègia política. «Ha rebut el que es mereixia», va dir Nuri al-Maliki, que va negar que hi hagués motius polítics en l'execució del dictador.

Moments després de l'execució, les autoritats iraquianes van imposar el toc de queda a Tikrit, la ciutat on havia nascut Saddam Hussein, i també en diverses localitats pròximes, en previsió de possibles disturbis. A més, les autoritats nord-americanes van assegurar que les seves tropes destacades a l'Iraq estan en estat d'alerta per possibles disturbis de la comunitat sunnita. A les ciutats i districtes on és majoritària la comunitat xiïta es van llançar trets enlaire, i a les regions kurdes també es van produir escenes d'alegria. Saddam Hussein va morir després d'haver-se sotmès al primer dels judicis que havia d'afrontar. Jutjat per un tribunal especial, va ser condemnat a mort el 5 de novembre passat, havent estat declarat culpable de l'assassinat de 148 xiïtes a Duyail. El dia 26 passat, el Tribunal de Cassació va ratificar la sentència i va anunciar que l'execució s'havia de fer abans de 30 dies. Els intents dels seus advocats i les peticions de molts països, entre els quals, els de la UE, per aturar l'execució van fracassar ahir. L'execució de l'expresident iraquià, desitjada per molts i temuda per d'altres, obre un capítol d'incertesa i inestabilitat a l'Iraq, un país dessagnat per la guerra des que l'abril del 2003 Hussein va ser derrocat. Ningú sap les mesures que aplicarà el govern de Nuri al-Maliki per contenir la previsibles reacció de la comunitat sunnita. El que es tem és que la mort de Hussein i principalment la manera com s'ha produït –penjat en un dubtós judici el dia del Sacrifici– pugui transformar-lo en un símbol per augmentar encara més l'odi sunnita i la guerra civil a l'Iraq.