diumenge, 31 de desembre de 2006
> La revenja dels xiïtes
L'execució de l'expresident iraquià Saddam Hussein afegeix un element més de tensió en l'escalada del conflicte iraquià. El govern de l'Iraq ha fet cas omís de les peticions internacionals, tímides certament, que es commutés la pena de mort del dictador, i va ser executat a la forca ahir a la matinada. Una execució de la qual, a més, s'han distribuït ràpidament imatges, i això demostra que, més que un acte de justícia, ha estat un acte clar de venjança. La revenja dels xiïtes represaliats durant dues dècades per Saddam Hussein i ara elevats al poder gràcies al suport nord-americà. El govern iraquià ha convertit així de cop un personatge detestable i cruel en un heroi que ha afrontat la mort amb una gran enteresa i serenor. Ajudarà l'execució de Saddam Hussein a pacificar el país? És evident que no, tot al contrari. Molts xiïtes ho han celebrat amb una gran alegria perquè per a ells Saddam Hussein ha estat sempre el seu gran enemic, però ara un Hussein empresonat era inofensiu i més útil que mort. Els Estats Units s'han desentès de l'execució dient que no es fiquen en els processos judicials d'altres països, com si la invasió de l'Iraq no hagués estat una intromissió. La política de Bush és ven curiosa. Quan parla de retirar les tropes de l'Iraq, resulta que en realitat està pensant a incrementar-les. Quan parla de pacificar el país, no fa res perquè els xiïtes no executin Saddam Hussein i evitar un agreujament de la situació. Es fa difícil saber què pretenen els EUA amb l'Iraq, on ja han perdut 3.000 soldats i observen com la majoria d'aliats que hi havien desplegat forces van fent les maletes per tornar-se'n a casa. Amb un Saddam Hussein mitificat, la resistència iraquiana rep una injecció de moral espectacular, totalment innecessària i immoral. I l'Iraq afronta un 2007 amb més dubtes que mai sobre si podrà recuperar algun dia l'estabilitat i la pau.
|
